adicional

Ja és oficial, al Teo, el seguiràn l'Hugo (Agus i Raquel) i l'Adrià (Diana i Jordi). Sembla que no farem parelles, o sí, mai se sap

Reunions d'escala

Sé que no té res a veure amb el Teo, però com això és una espècie de diari sobre els meus pensaments i reflexions, que espero que algun dia li serveixin per conèixer una mica al seu pare, tant hi fa.

La qüestió d'avui fa referència a l'increïble món de les comunitats de veïns i derivats. Aquest any, dsd febrer del 2006, el mateix que escriu és el president de la comunitat. Vaig ser escollit per majoria, però no me'n sento especialment orgullós. Primer pq no és una passió dedicar hores i temps a signar rebuts de factures inflades, buscar pressupostos per obres i per barallar-me amb l'inútil de l'administrador que és una mica sòmines. Bé, això ho comento pq el proper dia 1 de març tenim la reunió anual de l'escala, i com a president, m'ha tocat la gran feina de penjar uns paperets en llocs visibles de l'escala on es convoca als veïns a assistir-hi. En aquestes fulles s’hi llegeix, entre d'altres mandangues:
‘Primera convocatòria a les 19:30 i segona convocatòria a les 20:00’

Però a veure, que algú m’ho expliqui pq cada any és la mateixa historia i no ho entenc. Quin sentit té fer dues convocatòries a una mateixa reunió quan els assistents son les mateixes persones i no és que es repeteixi la reunió sinó que no comença fins a la segona convocatòria. És que conviden a un piscolabis entre la primera i la segona, es fan pactes secrets entre els veïns de cara a les votacions dels pressupostos com al parlament, o potser per les votacions de cara a la propera investidura de president? Sincerament, ho veig una fotesa. Evidentment, no penso assistir fins a les vuit, o sigui que seguiré sense esbrinar què passa durant aquesta misteriosa mitja hora i si tot va bé, seré substituït al càrrec, que ja n’he tingut prou d’aquesta experiència vital

in crescendo II

El que tenen els anuncis que pots aplicar els lemes a la vida real (Anunci del nou Audi s3). Si si, la Nat cada dia té més panxa i diumenge va fer una d'aquelles coses que marquen la vida de un i que han de quedar anotades pq sinó dp no me'n recordaré i no pot ser. Diumenge, quan estàvem al sofà mirant una de les nostres series de la Fox, la nat em va agafar la ma i me la va posar a la seva panxa. Va ser un gest que em va sobtar, per l'inesperat del mateix. Bé, el fet és que tot just poso la mà a la panxa i noto el que suposem que va ser una 'patada' d’en Teo. Vaig flipar, va ser molt emocionant. Això sí, el nen és com l'Eto'o, va poc a poc en la seva reincorporació. Va fer una patadeta i se'n va entornar a la banqueta a descansar, pq no vaig notar cap altre moviment (potser estava emprenyat amb la Natàlia-Rijkaard)

Canviant de tema, ahir em van trucar de la botiga, ja ens està esperant el cotxet i el maxi-cosi. Dues coses menys de la llarga llista de conceptes necessaris i uns quants euros de menys al banc. Em sembla que em la criatura se'm passaran moltes 'pijeries' de cop (o algunes d'elles). Sense anar més lluny, l'altre dia ja em vaig assabentar que els 'monos' (em sembla que no es diu així però és que encara no m'han passat el diccionari solter-pare pare-solter) del carrefour són de lo milloret en qualitat del cotó i cost. Qui m'hagués dit a mi que aniria a comprar roba al carrefour!!! si es que la vida ta mu mala, mu mala

Per cert, no em puc estar de comentar que els nostres amics embarassats van seguint els nostres passos. L'Agus i la Raquel tindran un Hugo (un dels noms que tenia com a preferents pel Teo, juntament amb Otto). Encara no els he trucat, sóc un desastre per aquestes coses de mantenir el contacte, però m'ha fet molta il·lusió. Per un altre banda, la Diana i el Jordi sabran el divendres el sexe de la seva criatura...

dissabte de pluja a barcelona

Avui és un d'aquells dissabtes dels que en podríem dir diumenge. Tot el dia que plou i tan sols hem sortit al carrer a comprar un moment.
La foto d'avui té un perquè, primer per demostrar que també hi plou a Barcelona. Ja fa temps que cau ni una gota per aquestes contrades i realment feia falta, però, calia que fós el dissabte en el que tenia pensat torna a jugar a futbol una estona dp de la meva lesió de turmell!!!. Un costum que tinc dsd que tenia 16 anys, és anar a jugar tots els dissabtes a futbol sala a la pista de la Garriga. Sempre hi ha coneguts i fem un partidet (que consti que hi ha nivell i no em refereixo a mi). El segon motiu de la fotografia és per tal de mostrar públicament les nostres plantes. Són les primeres que ens aguanten més d'una setmana, i aquestes ja fa mesos que les tenim.

Canvio de tema, avui tenim un sopar amb la gent de itinera (www.itineraplus.com), els nostres amics que es dediquen a organitzar visites guiades per la ciutat. Aquest sopar és dels que podria tenir un titular 'Últim sopar com a pre-pares', ja que el Pere i la Marta estan a punt de tenir la Emma i dp vindrem nosaltres amb en Teo. Sembla mentida, però per a mi és important, és d'aquelles fites importants que marquen les etapes de la vida (potser m'he passat una mica ara).

“É triste de pedir pero má triste é de robá”

Parlant de feina, com que ja tinc els objectius (variable) establert pel proper any i són, com ho diria... ‘ambiciosos’, tot aquella ànima caritativa que tingui necessitat d’un Quadre de Comandament Comercial, Quadre de Comandament Financer, Balanced ScoreCard, sistema de pressupostació comercial i/o econòmico-financera, altra tipologia d’entorns d’anàlisis a la seva empresa.... que tingui present que estamos que lo regalamos. Que sapigueu que som molt bons i que quedareu molt contents amb els nostres serveis...
Va, penseu que tot això és pq el pobre Teo pugui tenir un plat a taula cada dia, aixina que a veure si us estireu tots una mica

Per més informació clic al títol de l'entrada (contradient l'anunci de yoigo... és la foto pq jo no sóc així)

A que us agrada?

planning

Ara fa una estona he rebut un mail de la Natàlia en el que em sol·licita ajuda. M'ha adjuntat un excel amb el seu calendari laboral i em demana que l'ajudi en el seu 'problema'. Té 23 dies de vacances que no sap on ficar-los!!!! entre els tres mesos de baixa per maternitat, els tres mesos més fent jornada reduïda i, els 15 dies de lactància, se li han acabat els dies de l'any per fer vacances oficials!!!!.

Tan de bo tingués aquests problemes jo!. Encara no sé si jo tindré els 15 dies de baixa per paternitat (a veure si l'estat es posa les piles amb la nova llei) i ja em sap greu per l'empresa, pq s'ajuntarien amb els de vacances d'estiu i serien massa dies sense donar servei als clients (reflexió interior: que els bombin que no paguen prou).

D'acord que les dones 'pateixen' l’embaràs i el post-part, però també 'disfruten' dels nounats més temps que els pares i cobrant la baixa. No ho sé, potser és que m'estic tornant de la patronal (ja estic al 'cuadro directivo' de la meva empresa) o potser és tan sols que tinc enveja. Suposo que, en una visió feminista del fet, els dies de baixa són proporcionals a l'esforç realitzat per cada membre de la parella. Això sí, segons la visió masclista, prou que fem aguantant la revolució hormonal.

El fet final, és que segons els comentaris generalitzats, se'ns han acabat les vacances a tots dos! Sincerament penso que, ara realment tindré el tipus de vacances que m'agraden, platjeta a la costa brava, caminades curtes, paella per dinar... Ja prou patejades he fet pel mon (MENTIDA!!!!!)

Primeres compres

Ahir va ser un dia profitós. Després d'esmorzar vam anar a una botiga a mirar i mesurar els cotxets (bugaboo, stokke o el que fos) amb l'objectiu de veure quin d'ells ens entrava a l'ascensor. Què hi farem, el pis no està malament, però l'ascensor de casa és més aviat petit.
El fet és que un cop a la botiga ens van deixar emportar el Bugaboo per fer les probes necessàries i sorpresa.... un cop a casa, ens hi ha capigut!!!. Això sí, el pobre Teo acabarà molt marejat i el cotxet ple de ratllades si qui l'ha de fer entrar i sortir de l'ascensor és sa mare.
Una vegada fetes les comprovacions necessàries vam anar a una altre botiga a comprar el cotxet i el maxi cosi (evidentment negres). Així doncs, ja podem dir que tenim les primeres coses d’en Teo.

Al migdia vam dinar amb el meu pare, germà i cunyada, i ja els vam encarregar la cuna, la còmoda i l'armari... i a la tarda, cap a la Roca a mirar roba. És moooooooolt cara pel tamany i duració que té.

in crescendo

Aquesta setmana en Teo ha decidit que ja era hora de créixer de debò. El creixement de la panxa de la Nat ha sigut brutal però irregular. En Teo un dia està cap a l'esquerra i l'altre cap a la dreta. A veure si el centrem una mica!!

Setmana 17

Ja fa vora dos mesos que vam saber que en Teo estava de camí, bé, en aquell temps més conegut com a tortuga asexuada amb cap d’alien.
És per mi un moment estrany , 42,5% del temps de gestació, ja sabem que és un nen, ja sabem quin nom tindrà i sobretot que està bé. Bé doncs (m’adono que utilitzo massa sovint el ‘bé doncs’), em fot no poder començar a comprar coses, ‘encara hi ha riscos’, em diuen. El fet és que la gent ja ens comença a preguntar què volem, què necessitem i jo, la veritat, també necessito comprar alguna cosa per sentir que en Teo existeix i està de camí. Alguns pensaran que és degut a la meva coneguda mania de compres compulsives però, tot i que no negaré que hi ha un punt de veritat, el fet de ‘materialitzar’ en Teo és el que més pesa.
Així doncs, ara que ja hem triat el nom (Biel va ser el nom més votat i ja heu vist el cas que n’hem fet), m’heu d’ajudar a triar el que per mi és la compra en majúscules: el cotxet (vora mil euros en això té collons)

Presentació oficial

Ara ja feia dies que no afegia cap entrada, tampoc hi havia gaires novetats que explicar, però això ha canviat.

El dilluns passat, li van fer la amniocentesis a la Natàlia. Aquesta proba, feta sense el meu consentiment, ens ha servit per:
- que ens diguessin el que ja sabíem,
- que per fer-ho ens cobressin una pasta gansa
- que la Nat es passi dos dies i mig a casa sense moure's i
- que jo hagi de cuinar plats que en ma vida em menjaria (verdures, vinagretes....)

Evidentment, també ha servit per tenir la confirmació cromosòmica de que la petita tortuga asexuada ara és un baby sà, amb sexe i nom: en Teo.

Si efectivament, és un nen i es dirà Teo i no Eto'o com ja li ha dit l'àvia de la Nat. Adjunto el blog de'n Teo pq en veieu les seves primeres fotos i comentaris. Com encara no té capacitat d'escriure, tot arribarà, de moment els seus futurs pares li estem fent d'escrivans.

http://www.socenteo.blogspot.com/

aprensions

El proper dilluns fem l'amniocentesis. Aquesta cosa amb nom impronunciable, consisteix en una proba mèdica destinada a detectar possibles 'errors' de formació en el fetus.

Mira que ja era aprensiu amb tot el relacionat amb els metges, però cada vegada m'hi estic tornant més. Hi ha moltes coses que em fan remoure l'estomac, i una d'elles és imaginar-me com li clavaran una agulla a la Nat per treure-li líquid amniòtic. Sempre que hi penso me'n recordo de l'escena de Pulp Fiction on el John Travolta li clava l'agulla d'adrenalina al cor de la Uma Thurman, quin mal!
Aquesta proba té una cosa bona però, i és que definitivament la tortuga asexuada passarà a tenir un sexe definit. És a dir, o la tortuga passarà a ser en Teo o, qui sap, potser haurem de pensar un nom femení.

Així doncs, el fet és que dilluns al migdia li fan la 'punxadeta' a la nat i acte seguit s'ha de passar dos dies sense moure's del llit.

Anava a adjuntar una foto del que representa, però només de veure-la m'ha entrat un calfred intens i prefereixo no fer-vos passar pel mateix tràngol. Per això, millor aquesta