28 junio 2007

paperam

Això de tenir un fill no és cosa fàcil...
M'he començat a mirar els papers, motivat per la Nat, que s'han de fer i com m'afecta en el futur passar a ser pare i realment m'he quedat una mica estorat. Resumint, els primers dies em sembla que me'ls passaré d'aquí cap allà enlloc d'estar amb el meu fill. Que si el registre civil, l'ambulatori, la seguretat social, la baixa per paternitat que implica demanar-la a la feina, portar un certificat a l'INS que ni savia que existia, la declaració de la renta del proper any... a buff.. jo només volia tenir un fill !!!!

25 junio 2007

31, any de canvis

Ja està, ja en tinc 31. Ha estat un any interessant el 30, però em sembla que el 31 estarà ple de noves sensacions i que realment pot suposar un abans i un després a la meva vida. Sé que alguns de vosaltres m’heu dit que tot serà a millor, que tots evolucionem, però és que realment no us podeu imaginar la de voltes que dóna el meu cap en aquest sentit (aquesta és la última vegada que faré tal abans de ..) Una cosa que me n’està fent adonar cada cop més, és que la gent, quan em truca, ja no pregunta per com estic, sinó per com estem tots tres. Sembla que el ‘jo’ ha deixat pas al ‘naltros’ per sempre.

Aquest cap de setmana li preguntava a la Nat si era conscient que en menys d’un mes tindria al Teo als braços i la resposta va ser clara: ‘no’, jo vaig dir el mateix, perquè realment no m’ho sé imaginar, però ja en tinc ganes, creieu-me.

Per cert, s’obren les apostes... En teoria la Nat surt de comptes el 21, a veure qui encerta el dia...

17 junio 2007

a un mes

S’acosta el dia “d”, estem a aproximadament un mes del naixement d’en Teo i ara mateix puc comentar més coses sobre la senyora ‘x’ que sobre mi mateix, i sense el seu permís (papa por). Teo, has de saber que la senyora ‘x’ és una persona que li agrada tenir-ho tot sota control i això vol dir que no li agrada gens que hi hagi coses pendents a un mes del desenllaç de la Temporada 1 de Teo’s life. Aquest final de temporada està dedicat a deixar la casa preparada per a la teva arribada.

Aquest cap de setmana hem deixat enllestit el tema terrassa (tendall col·locat, parets pintades, mobles revestits amb oli pq estiguin ben lluents per quan arribis...). El tema roba, complements, cotxet... fa dies que hi treballem amb bons resultats. La cuna està disponible des de fa una setmana i ara només falta la còmoda i l’armari (ai que patirem....)

Bé doncs, el fet Teo, és que ja pots sortir quan vulguis que tots t’estem esperant. Ja fa dies que no pares quiet i sembla que tu també tinguis ganes de sortir abans del dia previst. Em sembla que la senyora ‘x’ estarà encantada de que vegis la llum del dia. Això si, que sàpigues que no pot ser ni el proper cap de setmana (és St Joan, el meu aniversari, i marxem de cap de setmana de relax al nostre hotelet de Begur) ni el proper (estaré a Italia pel ‘summer meeting’ de la meva empresa)

Ara de debò, sembla mentida que ja només quedi un mes, encara no sé si en sóc del tot conscient, però puc assegurar que ja ens morim de ganes de conèixer el nostre fill en persona i no a través de fotos o cops a la panxa de la Nat (ups, volia dir senyora ‘x’).

A la resta de presents i a la gent que em coneixeu una mica, només us demano paciència, ja sabeu que no sóc el tio més sociable del mon, mai se m’han donat bé els temes de protocol i que el tema de l’hospital ara per ara em fa una mica de yuyu. Sincerament, no sé com reaccionaré davant del cansament dels primers dies sumat al cúmul de visites continuades, segurament n’hi haurà un elevat percentatge de gent a la que pràcticament no coneixo, i només espero que a vosaltres, que sí que sou importants per mi, us pugui atendre com vull. Això sí, disculpeu-me per avançat si durant aquells dies no sóc gaire sociable.

06 junio 2007

la 50ena

Poc a dir, simplement que dp de uns mesos, ja porto el meu post número 50 i és un mal moment pq realment estic poc inspirat. Però què hi farem, només puc comentar que realment sento 'the final countdown'. Ja només queda un mes i mig de res i realment començo a estar entre nerviós, exitat i molt content pel moment de conèixe'l.
A veure si a la 51ena ens surt una mica millor