dies de poc descans

Ja fa uns dies que el petit Teo va encadenant una malaltia rera l'altre. Des de que va a la guarderia, em sembla que han notat un increment en el seu anàlisis d’absentisme, pobret ha estat tants dies a casa com a la guarde. Dic pobret perquè realment fa pena de veure quan està com aquests últims dies, amb son i només vol estar en braços dels seus pares.
Pobrets també nosaltres, que això ens està implicant unes llargues nits amb poques hores de son i, la veritat, fan que anem cansats a més de incrementar el nostre nivell de mala lluna.
Així doncs, pel bé de’n Teo, del nostre i de la gent que ens ha de patir, millor que millori ben aviat.
A part d’això, aquest mes està sent un altre dels de moltes hores de feina i poc temps lliure i poques sortidetes en moto per no dir cap.
Però bé, ara comencem un ‘pont’ que serà fantàstic per descansar i després ja s’acosten les vacances de Nadal, la paga extra, el variable i, si la crisis i els caps ho permeten, un augment de sou

Ja aniré explicant, però ja aviso que durant el que queda de mes, la meva participació bloggaire estarà en crisis.