Reflexions

Aquest embaraç s'està passant molt ràpid, ja estem arribant a nadals, i després simplement quedaràn un parell de mesos!!! Avui, revisant fotos de quan en petit me n'he adonat de com de ràpid ha crescut. No fa tant el podíem banyar a la pica d'un bany, se m'adormia en brassos prenent un biberó i la roba li anava enorme. Ara tot això ho tornarem a viure amb l'Ot, serà diferent suposo, però ja tinc ganes que torni a passar. Ja l'he notat a la panxa de la Nat i aquest petit fet m'ha fet recordat amb força que ja bé, que ara serem quatre! és difícil fer-se'n a la idea.

Ot t'esperem amb moltes ganes

baby boom 2

Sembla que en temps de crisis la gent s'ha posat d'acord.
Ja són 5 parelles conegudes que estan esperant una criatura, de moment sóm els més avançats, la resta l'esperen per més tard i són primerizos. Algú més s'apunta?
Per cert a na Nat, la panxa se li està fent gran per moments, tot i que en Teo encara ocupa el 90% del meu pensament, n'Ot encara és un ésser poc real. Això m'ha fet recordar que amb en Teo em va passar una cosa força semblant, però quan el vaig veure em va robar el cor. Suposo que ara serà igual

ja tenim nom i més

Ja està, ni votacions ni històries aquesta vegada. Ha estat difícil decidir, no ens posàvem d'acord, i les majories no tenien pes (en Teo i jo deiem un nom diferent) però finalment hem arribat a un consens, un tant imposat ;) JA TENIM NOM I ÉS

OT

Per cert, tot i que encara no m'ho acabo de creure, unes persones a les que m'estimo molt s'estrenen en aquesta nova experiència de la paternitat, molta sort nen en això i en el món de les promocions inmobiliàries...

becoming bi-father

Doncs això, que estem esperant un segón fill, nen, i ara ja estem a la fase de decidir el nom, moment clau, tot i que en Teo, per desesperació de sa mare i alegria meva ja s'ha pronunciat: Bruno!!!
Tot i que la mare està decidida a negar l'evidència... ja veurem

novetats - celulita 2

Per més informació... fer-me un truc

alguna foto d'estiu

novetats

Ja hi tornem a ser i només volia recordar que seguim vius, que aquestes vacances amb en Teo han sigut especials, hi ha lligams cada cop més forts, per això, ara que ens hem separat una setmana (està a Ciutadilla amb sons avis), s'està fent dur.
En breu esperem poder donar més novetats

hem tornat

Buff, fa massa temps que no escric res!!
Han passat coses interessants:
· Vem anar a Formentera i en vaig sortir enamorat, tot i que el temps no va acompanyar gaire, realment aquesta illa té un encant especial. No sé com deu ser a l’agost, però al maig, la illa es comença a preparar per l’estiu, ja hi ha ja algun turista, principalment alemany, i les platges encara estan prou tranquil·les (em va sorprendre el número de nudistes) com per gaudir de un bon bany – passejada
· En Teo ja va sense bolquers. Tot i que les dues primeres setmanes vam estar a punt de desistir, ara ja demana quan té necessitats (confon encara què té, però algo sempre surt :P) El diumenge vam fer el primer bany junts a la piscina del meu pare i ens ho vam passar molt bé, tant dintre com fora de l’aigua jugant amb una manguera i mullant-nos
· El seu caràcter és un tema a millorar la veritat, hi ha dies en que realment esgota, es posa a plorar i protestar per tot, i jo sé d’una que ha patit de debò amb aquest tema. Però quan està de bones, segueix sent un sol
· Plans de futur: aquest cap de setmana tornem a l’apartament de cruïlles, on vam passar el sant Joan passat, a disfrutar d’un cap de setmana esperem que tranquil a l’empordanet
· La propera setmana és el meu aniversari, encara no tenim plans, però tampoc és un tema que em preocupi gaire, ja m’he pres el cap de setmana a Cruïlles com el meu autoregal
· La moto, patiments i passió. El passat cap de setmana vaig fer la meva primera sortida en moto ‘por lo marrón’ amb un grup de moterus. Va estar molt bé, però vaig patir amb el fet de no portar tacos a la moto, realment vaig patir
Bé i poca cosa més, espero tornar a reprendre el costum, ja que aquest blog continua sent un futur regal pel Teo, una petit resum de la seva vida. Una de les coses que a mi em sap greu és desconèixer el meu passat de nen petit, i vull que en Teo pugui tenir aquest resum de la seva.

dit i fet

A l'últim post comentava que tenia ganes d'anar a Formentera, doncs això, dit i fet. Encara que sembli estrany, em vaig posar les piles i he organitzat el viatget. Volem amb punts d'iberia, algún dia m'havien de servir i ens instal.lem a una caseta a un preu mòdic, de fet si no fos pq me l'ha recomenat un de la feina, diria que alguna cosa rara ha de tenir.

I ara que ja està tot organitzat només falta que arribi el maig per poder tenir aquesta merescuda escapada en família, i potser amb acompanyants, ja veurem.

Per una altra banda, hem hagut de despatxar la nanny, vam descobrir que es passava el matí connectada a una espècie de Facebook i al You Tube. Tot i que va ser dur haver-la d'acomiadar, ja quasi portava un any amb nosaltres i amb el Teo era una joia, no ens va quedar un altre, dit i fet. Ara implica que porto al Teo a la guarde cada matí, això implica llevar-se d'horeta i per mi això és dur, però també paga la pena veure com es desperta en Teo amb un somriure cada dia.

un breu resum de dos mesos

Ja fa dos meses que no escric res, ha estat una mica de tot, no hi ha hagut gaires coses a explicar, simplement m’agradaria destacar els caps de setmana. Aquests freds diumenges de cap de setmana els estem aprofitant per anar al Club Natació Barcelona on la Nat i en Teo estan fent un curs de natació, la Nat no el necessita, però en Teo sí. La veritat és que s’ho passa molt bé a la piscina, li encanta picar de peus, jugar amb els flotadors i saltar. Aquest nen és la meva alegria més gran (tu tb carinyo, però ja saps què vull dir) i no puc més que dir coses bones d’ell.

Respecte a la feina, estan sent uns mesos de bogeria, i just en aquest moment se’m nombra responsable de RRHH. He agafat el millor moment vaja. Ara mateix simplement tinc ganes d’escapar-me a Formentera

En el tema dels amics, suposo que anem tots igual, perquè ja fa més d’un mes que no parlo ni amb en Pere ni en Guillem, ja va sent hora no?

Per últim, ja hem tancat les vacances d’estiu, dues setmanetes a una casa rural a l’Empordà, no serà com m’imaginava, però algun any espero poder tenir les vacances de ‘luxe’ que tant desitjo

bon any a tothom