26 febrero 2009

dit i fet

A l'últim post comentava que tenia ganes d'anar a Formentera, doncs això, dit i fet. Encara que sembli estrany, em vaig posar les piles i he organitzat el viatget. Volem amb punts d'iberia, algún dia m'havien de servir i ens instal.lem a una caseta a un preu mòdic, de fet si no fos pq me l'ha recomenat un de la feina, diria que alguna cosa rara ha de tenir.

I ara que ja està tot organitzat només falta que arribi el maig per poder tenir aquesta merescuda escapada en família, i potser amb acompanyants, ja veurem.

Per una altra banda, hem hagut de despatxar la nanny, vam descobrir que es passava el matí connectada a una espècie de Facebook i al You Tube. Tot i que va ser dur haver-la d'acomiadar, ja quasi portava un any amb nosaltres i amb el Teo era una joia, no ens va quedar un altre, dit i fet. Ara implica que porto al Teo a la guarde cada matí, això implica llevar-se d'horeta i per mi això és dur, però també paga la pena veure com es desperta en Teo amb un somriure cada dia.

17 febrero 2009

un breu resum de dos mesos

Ja fa dos meses que no escric res, ha estat una mica de tot, no hi ha hagut gaires coses a explicar, simplement m’agradaria destacar els caps de setmana. Aquests freds diumenges de cap de setmana els estem aprofitant per anar al Club Natació Barcelona on la Nat i en Teo estan fent un curs de natació, la Nat no el necessita, però en Teo sí. La veritat és que s’ho passa molt bé a la piscina, li encanta picar de peus, jugar amb els flotadors i saltar. Aquest nen és la meva alegria més gran (tu tb carinyo, però ja saps què vull dir) i no puc més que dir coses bones d’ell.

Respecte a la feina, estan sent uns mesos de bogeria, i just en aquest moment se’m nombra responsable de RRHH. He agafat el millor moment vaja. Ara mateix simplement tinc ganes d’escapar-me a Formentera

En el tema dels amics, suposo que anem tots igual, perquè ja fa més d’un mes que no parlo ni amb en Pere ni en Guillem, ja va sent hora no?

Per últim, ja hem tancat les vacances d’estiu, dues setmanetes a una casa rural a l’Empordà, no serà com m’imaginava, però algun any espero poder tenir les vacances de ‘luxe’ que tant desitjo