bIIcoming father

Alguna nueva foto

2011-11-24T14:47:00.004Z

ot ya está aquí

2010-03-27T22:19:00.004Z

Tras unas cuantas horas de espera en la sala de partos, Ot nació el pasado martes 23 de marzo a las 15:22, 3,600

Estos días han pasado lentamente, con muchas sensaciones, emociones y por fin ya somos 4 en casa. Teo está encantado con su hermano, tanto, que en ocasiones tenemos que vigilar que no lo abraze demasiado.

Ot también se está portando de vicio, se dedica a dormir y a comer, pocos llantos, las primeras sonrisas, la cura del ombligo, los primeros pañales que sobran por todas partes, las visitas de los amigos y familiares, y unos ojos claros que son de vicio

Natàlia cansada, el parto fue muy largo y aunque sin complicaciones, necesita descansar.

Yo, tan encantado como cansado. En ocasiones es duro escoger a quién haces caso, a Ot que se lamenta porque tiene hambre, a Teo pq solicita algo o a Nat que la pobre hace más de lo que debe y lo paga. Bueno, con un poco de organización, creo que lo podremos manejar.

A continuación las primeras fotos de la family

salimos de cuentas

2010-03-14T23:19:00.000Z

Ya estamos a día 15 y hoy salimos de cuentas. Ot parece no tener prisa, como pasó con Teo, y la verdad es que Nat y yo tenemos bastante asumido que aun nos queda algún día…

esperando

2010-03-09T15:48:00.002Z

Estamos a menos de una semana de la fecha prevista y parece que todas mis emociones se van preparando para el 'alumbramiento'. Pensar en la primera vez que le veremos la cara, la cara de Natàlia al verle la cara a OT y abrazarlo, el primer rato solos los tres en la habitación, cómo reaccionará Teo cuando vea a su hermanito, hasta el momento solo 'ente', ver como Teo le da un beso, etc. etc. etc. son momentos que quiero poder retener para siempre en mi memoria, espero que puedan quedar retratados en alguna foto, siempre van bien para ayudar a la memoria. Bueno, todo esto llegará en su momento. Por ahora a disfrutar los tres de nuestros últimos días como tres.

Días de cielo oscuro, frio y lluvia

2010-02-09T17:18:00.000Z

Después de unas vacaciones demasiado tranquilas ha llegado la brusca realidad. Alguien dijo ‘trabaja para vivir, no vivas para trabajar’, en mi caso, algo no va bien al respecto. Estas últimas semanas en las que mi pareja está agotada, acatarrada y dolorida, yo he tenido una de mis puntas de trabajo (podemos llamarlas puntas o mesetas mejor). Mi trabajo me gusta, pero prefiero disfrutar de mi familia (fin de la pataleta).
Dicho esto, Ot ya está en camino, ya queda muy poco, el último mes, y ya estamos en la cuenta atrás, ansiosos por verle la cara, imaginando el día, la cara de Teo cuando vea al que hasta ese día era su hermano ‘virtual’. Todos los preparativos previos los vamos borrando de la lista, todo parece listo para su llegada. Tengo el presentimiento que será muy diferente a Teo en la personalidad, ya parece un trasto, tremendo, movido y más nervioso, aunque tenemos la esperanza que le guste dormir toda la noche como a su hermano.
Teo es increíble, es muy bueno y cada vez tiene más salidas divertidas y sobretodo me encantan algunas de sus expresiones faciales, simplemente me encanta y me divierto mucho con él.
No sé si este será el último post antes de que nazca Ot, pero de momento ello aquí.

news

2010-01-10T21:55:00.002Z

n'Ot ja té habitació, de fet, més aviat es podria dir que a en Teo ja l'hem canviat d'habitació. Tot un dia de feina, però ha valgut la pena.
Ja hem fet la 3D i tot i que s'assemblen força, n'Ot és més primet i sobretot, molt més mogut, i si no que li preguntin a la Nat. Ahir a la nit va ser un festival veure com la panxa anava com boja.

Reflexions

2009-11-15T22:36:00.003Z

Aquest embaraç s'està passant molt ràpid, ja estem arribant a nadals, i després simplement quedaràn un parell de mesos!!! Avui, revisant fotos de quan en petit me n'he adonat de com de ràpid ha crescut. No fa tant el podíem banyar a la pica d'un bany, se m'adormia en brassos prenent un biberó i la roba li anava enorme. Ara tot això ho tornarem a viure amb l'Ot, serà diferent suposo, però ja tinc ganes que torni a passar. Ja l'he notat a la panxa de la Nat i aquest petit fet m'ha fet recordat amb força que ja bé, que ara serem quatre! és difícil fer-se'n a la idea.

Ot t'esperem amb moltes ganes

baby boom 2

2009-10-21T22:14:00.003Z

Sembla que en temps de crisis la gent s'ha posat d'acord.
Ja són 5 parelles conegudes que estan esperant una criatura, de moment sóm els més avançats, la resta l'esperen per més tard i són primerizos. Algú més s'apunta?
Per cert a na Nat, la panxa se li està fent gran per moments, tot i que en Teo encara ocupa el 90% del meu pensament, n'Ot encara és un ésser poc real. Això m'ha fet recordar que amb en Teo em va passar una cosa força semblant, però quan el vaig veure em va robar el cor. Suposo que ara serà igual

ja tenim nom i més

2009-10-13T11:02:00.003Z

Ja està, ni votacions ni històries aquesta vegada. Ha estat difícil decidir, no ens posàvem d'acord, i les majories no tenien pes (en Teo i jo deiem un nom diferent) però finalment hem arribat a un consens, un tant imposat ;) JA TENIM NOM I ÉS

OT

Per cert, tot i que encara no m'ho acabo de creure, unes persones a les que m'estimo molt s'estrenen en aquesta nova experiència de la paternitat, molta sort nen en això i en el món de les promocions inmobiliàries...

becoming bi-father

2009-10-07T22:01:00.001Z

Doncs això, que estem esperant un segón fill, nen, i ara ja estem a la fase de decidir el nom, moment clau, tot i que en Teo, per desesperació de sa mare i alegria meva ja s'ha pronunciat: Bruno!!!
Tot i que la mare està decidida a negar l'evidència... ja veurem

novetats - celulita 2

2009-09-23T14:05:00.001Z

Per més informació... fer-me un truc

alguna foto d'estiu

2009-08-27T16:00:00.003Z

novetats

2009-08-25T14:31:00.001Z

Ja hi tornem a ser i només volia recordar que seguim vius, que aquestes vacances amb en Teo han sigut especials, hi ha lligams cada cop més forts, per això, ara que ens hem separat una setmana (està a Ciutadilla amb sons avis), s'està fent dur.
En breu esperem poder donar més novetats

hem tornat

2009-06-16T17:42:00.001+01:00

Buff, fa massa temps que no escric res!!
Han passat coses interessants:
· Vem anar a Formentera i en vaig sortir enamorat, tot i que el temps no va acompanyar gaire, realment aquesta illa té un encant especial. No sé com deu ser a l’agost, però al maig, la illa es comença a preparar per l’estiu, ja hi ha ja algun turista, principalment alemany, i les platges encara estan prou tranquil·les (em va sorprendre el número de nudistes) com per gaudir de un bon bany – passejada
· En Teo ja va sense bolquers. Tot i que les dues primeres setmanes vam estar a punt de desistir, ara ja demana quan té necessitats (confon encara què té, però algo sempre surt :P) El diumenge vam fer el primer bany junts a la piscina del meu pare i ens ho vam passar molt bé, tant dintre com fora de l’aigua jugant amb una manguera i mullant-nos
· El seu caràcter és un tema a millorar la veritat, hi ha dies en que realment esgota, es posa a plorar i protestar per tot, i jo sé d’una que ha patit de debò amb aquest tema. Però quan està de bones, segueix sent un sol
· Plans de futur: aquest cap de setmana tornem a l’apartament de cruïlles, on vam passar el sant Joan passat, a disfrutar d’un cap de setmana esperem que tranquil a l’empordanet
· La propera setmana és el meu aniversari, encara no tenim plans, però tampoc és un tema que em preocupi gaire, ja m’he pres el cap de setmana a Cruïlles com el meu autoregal
· La moto, patiments i passió. El passat cap de setmana vaig fer la meva primera sortida en moto ‘por lo marrón’ amb un grup de moterus. Va estar molt bé, però vaig patir amb el fet de no portar tacos a la moto, realment vaig patir
Bé i poca cosa més, espero tornar a reprendre el costum, ja que aquest blog continua sent un futur regal pel Teo, una petit resum de la seva vida. Una de les coses que a mi em sap greu és desconèixer el meu passat de nen petit, i vull que en Teo pugui tenir aquest resum de la seva.

dit i fet

2009-02-26T12:14:00.004Z

A l'últim post comentava que tenia ganes d'anar a Formentera, doncs això, dit i fet. Encara que sembli estrany, em vaig posar les piles i he organitzat el viatget. Volem amb punts d'iberia, algún dia m'havien de servir i ens instal.lem a una caseta a un preu mòdic, de fet si no fos pq me l'ha recomenat un de la feina, diria que alguna cosa rara ha de tenir.

I ara que ja està tot organitzat només falta que arribi el maig per poder tenir aquesta merescuda escapada en família, i potser amb acompanyants, ja veurem.

Per una altra banda, hem hagut de despatxar la nanny, vam descobrir que es passava el matí connectada a una espècie de Facebook i al You Tube. Tot i que va ser dur haver-la d'acomiadar, ja quasi portava un any amb nosaltres i amb el Teo era una joia, no ens va quedar un altre, dit i fet. Ara implica que porto al Teo a la guarde cada matí, això implica llevar-se d'horeta i per mi això és dur, però també paga la pena veure com es desperta en Teo amb un somriure cada dia.

un breu resum de dos mesos

2009-02-17T12:43:00.002Z

Ja fa dos meses que no escric res, ha estat una mica de tot, no hi ha hagut gaires coses a explicar, simplement m’agradaria destacar els caps de setmana. Aquests freds diumenges de cap de setmana els estem aprofitant per anar al Club Natació Barcelona on la Nat i en Teo estan fent un curs de natació, la Nat no el necessita, però en Teo sí. La veritat és que s’ho passa molt bé a la piscina, li encanta picar de peus, jugar amb els flotadors i saltar. Aquest nen és la meva alegria més gran (tu tb carinyo, però ja saps què vull dir) i no puc més que dir coses bones d’ell.

Respecte a la feina, estan sent uns mesos de bogeria, i just en aquest moment se’m nombra responsable de RRHH. He agafat el millor moment vaja. Ara mateix simplement tinc ganes d’escapar-me a Formentera

En el tema dels amics, suposo que anem tots igual, perquè ja fa més d’un mes que no parlo ni amb en Pere ni en Guillem, ja va sent hora no?

Per últim, ja hem tancat les vacances d’estiu, dues setmanetes a una casa rural a l’Empordà, no serà com m’imaginava, però algun any espero poder tenir les vacances de ‘luxe’ que tant desitjo

bon any a tothom

2009-01-01T11:39:00.003Z

dies de poc descans

2008-12-05T15:49:00.001Z

Ja fa uns dies que el petit Teo va encadenant una malaltia rera l'altre. Des de que va a la guarderia, em sembla que han notat un increment en el seu anàlisis d’absentisme, pobret ha estat tants dies a casa com a la guarde. Dic pobret perquè realment fa pena de veure quan està com aquests últims dies, amb son i només vol estar en braços dels seus pares.
Pobrets també nosaltres, que això ens està implicant unes llargues nits amb poques hores de son i, la veritat, fan que anem cansats a més de incrementar el nostre nivell de mala lluna.
Així doncs, pel bé de’n Teo, del nostre i de la gent que ens ha de patir, millor que millori ben aviat.
A part d’això, aquest mes està sent un altre dels de moltes hores de feina i poc temps lliure i poques sortidetes en moto per no dir cap.
Però bé, ara comencem un ‘pont’ que serà fantàstic per descansar i després ja s’acosten les vacances de Nadal, la paga extra, el variable i, si la crisis i els caps ho permeten, un augment de sou

Ja aniré explicant, però ja aviso que durant el que queda de mes, la meva participació bloggaire estarà en crisis.

yes we can

2008-11-05T16:58:00.003Z

Tot i ser un blog sobre les meves aventures com a pare, no puc estar-me de congraturar-me per la victòria de n'Obama.

Per cert el meu petit Teo ja té un amiguet a la guarde i ja s'ha fet el primer petó als morros amb una mossa, la Carla, i davant dels nostres morros el canalla

nou blog del tete

2008-10-20T11:36:00.002Z

Doncs això que m'he decidit a obrir un nou blog més relacionat amb els temes de motos. No volia barrejar coses, totes dues importants per mi i per tant susceptibles de tenir el seu propi espai
http://xanmoteru.blogspot.com/

En referència a en Teo, només puc dir que últimament ens té encantats. Comença a entendre les 'ordres' que li donem, riu com mai i segueix fent petits avenços personals com seure sol, passejar sol el seu drac-caminador, dir per fi mama i sobretot, li té un amor als gossos que no hi ha forma d'explicar, es passa el dia cridant el seu 'guaguau' de peluix i a tots els de veritat que veu al carrer. La veritat és que ens té encantats aquest noiet i només ens sap greu no poder-lo disfrutar més temps, però avui no em queixaré, que tot just és dilluns i acabem de sortir de un bon cap de setmana tots junts

ja tenim guillemet

2008-10-09T15:56:00.002Z

Simplement felicitar a la Marta, en Peret i l'Emma pel nou membre de la família Esteve - Casals. Molts petons a tots i ens veiem en molt breu tots, que ja tinc ganes de conèixer en Guillemet

Mala quinzena

2008-10-02T12:33:00.000Z

Setembre ha estat un mes més aviat xungo, encostipat, grips, mals de panxa, molta feina i una baixa significativa al meu equip de treball, tot barrejat com un còctel difícil d’empassar.
Això jo, en Teo pobret, això de començar la guarde no li ha anat gaire millor, en tot el mes hi ha anat la meitat de dies, l’altre meitat malalt a casa i encara segueix així el pobre. Ahir el vam tornar a portar a la pediatre i ens va dir que quinze dies de quarantena a casa, lluny de la guarde i de tots els virus que per allà corren. Pobret, medicines a dojo, s’ha aprimat enlloc d’engreixar-se i a sobre està moix tot el temps.
La Nat de moment és la única que es salva a nivell de salut, i esperem que així segueixi
Esperem que aquest octubre que ara comença sigui una mica millor, de moment demà faig una ‘expedició’ en moto, un curs de cap de setmana amb motos bmw d’enduro-trail. Què voleu, cada cop m’està agafant més gust a això d’anar amb moto.

avenços

2008-09-13T21:36:00.001Z

Un simple post per resumir els petits avenços d’en Teo:
· EnTeo ja camina, encara no perfectament, però prou bé
· En Teo es queda embadalit amb les rosses, desconeixem si només amb les guapes o amb totes, de moment als casos observats eren totes de bon veure
· En Teo ja beu amb canyeta
· En Teo disfruta amb la CocaCola, la Pepsi, no li deixarem testar que prou disgustos em donen a mi
· En Teo s’acaba de despertar, o sigui que vaig a veure què necessita el senyoret

sant tornem-hi

2008-09-08T11:58:00.004Z

Un sant inexistent que em serveix per reprendre l'activitat blogaire. Fa dies que penso a fer-ho però em sembla que ja tocava. Ja fa una setmaneta que vam tornar a la feina, i no va ser precisament un aterratge gaire suau. Al tercer dia ja veia com al sortir del client, ja era fosc. No us podeu pas imaginar la sensació de desolació que em va invair. A part d'això tinc tantes coses a explicar com a pare orgullós: en Teo ja ha començat la guarde, avui hi he passat i l'he vist allà amb la seva bata vermella i blanca jugant amb altres crios (més aviat sol amb un altre crio al costat). En Teo es pot dir que ja camina, ja li està sortint la cinquena dent, ja entén molt i comença a fer rabietes, i no us podríeu creure lo irresistible que es posa quan fa cara pillo, sé que sóc son pare, però està per menjar-se'l.

Per últim, les vacances a Lanzarote. Simplement molt millor del que m'esperava, sí que podria coses negatives, molt anglès que només feia que torrar-se a la piscina de l'hotel, uns apartaments un pel passats de moda, però realment, poc més negatiu puc dir. La resta molt positiu, les obres i sobretot la casa d’en Cesar Manrique, el paisatge, canviant i sorprenent, les platges de sorra negre, el vent i les onades i.. les meves primers lliçons de Kite, és un divertimento molt agradable, i Famara, un poblet i una platja que em van enamorar. Podeu veure algunes de les fotos al blog d’en Teo.

tornem-hi

2008-08-14T12:05:00.002+01:00

... a les vacances, acabo de fer la última reunió després d'aquests quatre dies intensius i intensos de feina, però ja està, la reunió ha anat bé i es pot dir que ja estic de nou de vacances. Tornar a gaudir d’en Teo i la Nat, poder fer alguna migdiada a Ciutadilla gracies a la inestimable col·laboració dels sogres, una escapadeta a Lanzarote, sol, piscina i excursions, mmm... no sona malament no? Això sí, ja pensant que el proper any ens hem de llogar una masia a la nostra comarca tot un mes... algú s'apunta a sufragar-ne les despeses....

primera setmana de vacances

2008-08-11T08:36:00.002+01:00

Aquesta setmana hem estat a Sant Pere Pescador amb la Raquel, l'Agus i l'Hugo (uns dies més gran que en Teo). Ha sigut entretingut i també cansat, però ha valgut la pena per veure com feia cada dia més passos sol, i com jugava a la piscina i a la platja (la sorra també li agrada força, per menjar dic).
A banda, hem tornat a sa Tuna i a la comarca, a conèixer nous pobles del baix empordà i cada dia estem més enamorats d'aquesta zona i de les seves masies. Les fotos les penjarem al blog de'n Teo que jo ara no les tinc baixades al pc.

PD: ara toca una setmana de feina i dp tornem-hi, ja podria ser tot l'any així no?

un any i en kiku

2008-07-29T16:25:00.003+01:00

Avui és un dia especial, avui és l'aniversari de'n Teo. Un any disfrutant d'aquest enano que ja no és tan enano. A més el meu pare sembla que no té res greu i per rematar-ho desde fa una setmana, el passat 23, sóc tiet d'un petit kiku que és preciós.
Encara no sóm a l'empordà, però les coses van seguint el seu curs

cabòries

2008-06-25T23:25:00.001+01:00

Cada St Joan intentem fer alguna cosa especial, la revetlla és el meu aniversari i m’agrada començar la nova temporada amb força. Aquest any, aprofitant el pont, hem anat quatre dies a una masia a l’Empordà, prop de Cruïlles. Al principi no va ser gaire bo, cues de sortida, cues a la Roca, cues a Girona, una estona per una carretera buida, un tram llarg de camí de sorra i travessar un bosc no apte per tots els vehicles. Optimista que sóc, ja pensava ‘on cxx m’ha portat la Nat, jo que em pensava que anava vora Sa Tuna’. Ja va sent hora que aprengui a ser una mica més optimista crec.

La masia, de fet uns apartaments adossats a la masia, no eren de grans luxes, però puc afirmar que han estat uns dies d’allò més interessants. Abans de res hem pogut desconnectar, prendre el sol i gaudir d’en Teo que és el més important, i no per aquest ordre.

Vam coincidir amb dues parelles, les seves criatures (Clàudia de 6 anys, Lluna de 4 i Mies de dos) i el gos d’en Mies, en Dhun (de 8 anys, el més gran en tots els sentits). En Teo crec que ha crescut de cop jugant amb aquestes personetes, li encanten els nens i els buscava a totes hores, tot i que també crec que a vegades tenia ganes de fugir-ne, en especial de la Lluna que era un bitxo.

El dia del meu aniversari vam anar a Sa Tuna, d’horeta per aprofitar una mica el matí i amb la idea de dinar allà. Va ser una bluff, ja que vam tenir boira tot el matí. Això sí, no puc descriure com em fa sentir aquesta cala, i més poder-li ensenyar a en Teo. La nit de la revetlla la vam passar sopant la Nat i jo amb un sopa improvisat, però després els veïns ens van convidar a fer la coca amb ells. Jo socialitzant, qui ho hauria dit!.

He de reconèixer que ha estat una de les nits més estranyes de la meva vida, però d’aquelles que deixen petjada. He d’anticipar que aquestes parelles estaven al voltant dels 38 anys i viuen a Barcelona, però tenen llogats els apartaments tot l’any per pujar cada cap de setmana. Dit això, durant aquesta nit vam parlar de moltes coses, però una sobre la que rondava tota la conversa (sé que no m’expressaré amb la claredat ni prosa d’en Guillem, però farem el que podrem). La idea de la felicitat absoluta entesa com poder criar al teu fill, fent una feina que t’agradi i t’ho permeti, i en un lloc on sàpigues que creixerà a gust i tu ho podràs disfrutar. Tot i que no és la solució, totes tres parelles coincidíem en el desig de criar els nostres fills a l’Empordà, a un mas.

Dit així, m’imagino que molts de vosaltres podeu pensar que són cabòries de tres parelles mig aposentades i somiatruites. Aquesta nit va ser molt diferent d’això, estem molt lluny de ser això, creieu-me. Va haver-hi una persona que em va marcar especialment, el Mies (pare d’en Mies). És una d’aquelles persones que et remouen, que et fan pensar, moure’t, reaccionar (el que el meu cap diria ‘líder’), em va recordar a tu Guillem. Bé el fet és aquest, que ja n’hi ha prou de queixes i de somiar en truites sense marcar objectius assumibles, però objectius al cap i a la fi. Sé que no tindrem una masia a l’Empordà en breu, o potser mai, però el fet no és aquest, el fet és que em sembla que se m’ha activat un ‘led’ que espero que no s’apagui, perquè m’agrada pensar que puc arribar a ser feliç amb la meva família i vull gaudir-ne.

No vull rellegir el que he escrit pq coneixent-me ho esborraria en gran part (un secret: abans, quan escrivia, no esborrava, sinó que cremava els meus escrits per no tornar a ser llegits)
I vet aquí un gat, vet aquí un gos... la bombeta se m’ha fos? No era així oi?

fotos empordà

2008-06-25T10:33:00.002+01:00

A en Teo li agrada l'empordà. Qui sap si fem un cop de cap... Al proper post explico com ha anat aquest cap de setmana tan interessant-motivador-inspirador.

PD: Merci Nat per aquest finde i per tantes altres coses

celutila a persona

2008-06-17T11:25:00.002+01:00

http://www.flickr.com/photos/xanjopetas/

no em deixa pujar fotos, o sigui que les podeu consultar aquí

petites coses

2008-05-21T09:36:00.000Z

Això cada dia va més ràpid, el Teo i jo estem passant per un bon moment, ens entenem i ens agrada estar junts. Aquest nen està canviant dia a dia, ja li estan sortint les dents de dalt, ja fa algun pas sòl, et diu adéu amb la mà quant marxes (imita el que li fem clar) i la veritat és que no pots fer més que somriure quan cada matí te’l trobes assegut a la cuna i quan et somriu quan et veu (encara que siguin quarts de vuit del matí). Vaja que en Teo està deixant de ser un bebè, però nem pas a pas...
Per la meva banda, intento disfrutar-lo cada dia una mica més, conciliant la feina amb la vida privada, i l’altre dia fins i tot a les set de la tarda estàvem passejant pel barri gòtic (la nanny havia marxat al dentista), i realment la sensació de poder-lo disfrutar així em va agradar molt.

Petits grans passos

2008-05-07T10:46:00.000Z

“T’ha canviat la vida això de ser pare?” em pregunta força gent. La veritat és que mai sé ben bé què dir al respecte. És evident que han canviat les coses, ja no anem els divendres a sopar al ‘shawi’, ni vaig a jugar a futbol els dissabtes al migdia a la Garriga, i tantes altres petites coses. Com ja molts de vosaltres sabeu, acostumo a mostrar massa sovint els aspectes negatius de les coses, sóc un pèl ranci, què hi farem.
La veritat però és que sí que m’ha canviat la vida. Cada matí, quan he de marxar a treballar i en Teo ja està jugant amb la nanny i em mira amb aquella cara, se’m fa dur marxar de vora seu, em quedaria allà amb ell. Veure com va fent cada dia petites coses noves, com començar a caminar (ajudat clar) amb les seves adides adquirides per la Nat, picar de mans, jugar amb la seva boca a fer sorolls imitant el que li fem, veure’l jugar a l’hora del bany a la banyera, veure com cada dia té una personalitat més definida (fa una cara de punyeter que l’hauríeu de veure). Res tot això i més petites coses que fan que, resumint, pugui dir que clar que m’ha canviat la vida, però que totes aquestes petites coses i moments fan que valgui la pena

Seguim endevant

2008-04-13T19:53:00.003Z

Estic en un bon moment de la meva vida, amb en Teo i la Nat estem molt a gust, el disfrutem tot el que podem i a la feina, bueno, vaig una mica més tranquil que el que s'havia esdevingut habitual.

Millor imatges que no pas paraules, que em resulta resumir una vida d'un mes en un post de 30 línees, és poc una linea per dia

un febrer poc prolífic

2008-03-12T22:30:00.002Z

Ha estat un mes tonto, amb les excuses de sempre i les poques novetats a explicar, que han portat a que tingués el blog un xic abandonat.
Seguim sense gaires novetats, en Teo està per menjar-se’l, la veritat és que és una joia com a bebè. Perdó, si que hi ha novetats, en Peret, el meu company d’aventures escandinaves tornarà a ser pare, i ens ho diu el dia que sa filla Emma fa un any!!! Poc puc dir a part que realment em va fer molta il.lusió. Si seguim a aquest ritme.... i tenint en compte que l’Emma i en Teo es porten cinc mesets... a veure si vol dir que haurem de començar a pensar en encarregar una germaneta!!!!! No ens atabalem, no ens atabalem, que en Teo encara li queda molt de temps de regnat.
A part d’això, tothom sap que hi ha hagut el.leccions, però el que molts de vosaltres no coneixeu és que en Teo ha participat activament amb son pare. Què més, què més? (com diria una companya de feina quan una conversa està en punt mort..) doncs que nois, no pretenc ser un agonies però aquí el mestre està una mica cremadot/cansat de la seva actual vida laboral, i realment tinc ganes d’explotar més la faceta personal de la meva vida

adjunto una foto...

ja té sis mesos!!

2008-01-29T21:26:00.000Z

Avui en Teo ha fet sis mesos, això vol dir que jo he complert sis mesos com a pare... i n'estic encantat. El temps ha passat ràpid, però hem disfrutat el que hem pogut (no penso parlar de feina). Moltes felicitats boleta, que sàpigues que ton pare està molt orgullós de tu

Reflexions

2008-01-13T20:19:00.000Z

Això de no escriure gaire sovint s’està tornant massa habitual. Sí que hi ha coses a explicar sobre com estic, el que hem fet, la feina i sobretot en Teo, però simplement he perdut l’hàbit i no m’agrada massa que això passi. Intentarem tenir el blog una mica més al dia.

Fent un petit exercici de relectura, veig que he perdut una mica el fil conductor del bog, que vull que sigui una espècie de diari personal que pugui llegir en Teo de gran. En Teo, és un gran tema, la veritat és que és increïble veure el ràpid que creix, els petits avanços que va fent setmana rera setmana, va començar a agafar coses, després a tirar-les, va continuar imitant el Cuní (fent els cops a la taula però sense el ‘prou, prou, prou’), ara fent ‘ta-ta-ta’ i sempre sempre, regalant un somriure a tothom que li fa una gràcia. Estem tenint molta sort amb aquest ‘enano’, tot el que ens dona són alegries a canvi de molt poc (despeses en papilles per exemple, que ja fa un mes que en pren).

ja fa un any que dura això

2008-01-01T19:58:00.000Z

Us explicaria el viatge a Roma, SPQR, però ara no toca. Simplement volia comentar que fa un any i uns pocs dies va començar aquest blog, i que amb moments bons, millors i alguns de no tan bons, ha intentat ser un diari públic de la meva vida. Aquest any seguirem igual, espero que amb més regularitat. Bon 2008 a tothom

L'afilador

2007-12-24T10:37:00.000Z

Aquest matí he sortit a la terrassa, feia bo i em venia de gust que em toqués una mica el sol, i tot d'una, ha sonat la cantarella, aquella música que tant sentíem de petits i que cada vegada costa més de sentir.... l'afilador. M'ha fet llàstima el pobre home, perquè, després de cinc minuts a la cantonada, ningú se li havia acostat....

Llarga absència

2007-12-23T20:25:00.000Z

Ja fa mes de un mes que no actualitzo el blog, la primera vegada que em passa. No vull parlar dels motius, molta feina, client amb internet capat, pocs moments de pau per escriure tranquil·lament i poques coses a dir que no fossin queixes.
Per sort, ja estic de vacances, ja he pogut passar més de 24 hores seguides amb el meu fill, he vist com ja em tornava a riure després de dies sense pràcticament veure’l. Sempre he pensat que no voldria que la feina m’allunyés del meu fill, desgraciadament, ja ha passat. Res greu espero, però ja m’ha sabut greu, i més veure com el punyeter ho notava i ‘m’ignorava.
Coses noves a explicar..., que aquests dies l’estic fruint, que sembla mentida, però noto com ha crescut després d’una setmana sense pràcticament veure’l, que en Guillem torna a casa després de molt de temps fora i, sobretot, que ahir el meu germà em va dir que seré tiet i realment em fa molta il·lusió i estic molt content per ells. Sí, en Teo tindrà un cosinet o cosineta i es portaran un any justet

el papa està ko

2007-11-19T14:51:00.000Z

Per molt que miri les 'memories' d’en Ronaldinho, Cristiano Ronaldo i cia, el papa ja no és el que era, ni Gattuso, ni Puyol, cada vegada m’assemblo més al Prosinecki.
La setmana passada em vaig trencar sol jugant a la lliga i, tot i que semblava que evolucionava adequadament, avui estic que no puc, vaig coix i en unes hores tinc un altre partit de futbol. Segueixo amb les ganes de sempre, però el cos cada vegada em falla més. Potser és que cada vegada també l’he de cuidar una mica més del que faig normalment, però...noi, què vols, ja no és tan fàcil anar a jugar cada dissabte a la Garriga com feia sempre, ni anar cada dia en bici, ni fer partits de batminton... Entre la feina, la familia i, perquè no dir-ho, la difícil el.lecció entre l’esport i el soffing, el papa està en un estat de forma força pèssim.

Teo, ja tinc ganes que comencis a caminar i córrer per haver-te de perseguir i així, com a mínim, agafar un mínim de forma.

Això, sigui com sigui avui a jugar, encara que sigui coix, perquè com sempre argumento... sóc de la Garriga!!!!!

Recepta de cloïsses a la marinera

2007-11-13T19:46:00.000Z

Ingredients:
una ceba maca per persona un gra d’all per persona Farina Aigua Vi Blanc Pebrot vermell picant Pebrot vermell dolç Una fulla de llorer 1'5 kilos de cloïsses (per 4 persones)

Comencem:
Primer de res has de tenir les cloïsses amb aigua i sal (un bon grapat) durant 3-6 hores pq quedin ben netes de sorra. Primer piques al minipimer les cebes i els alls. Això ho poses a una olla o cassola amb un raig d’oli (suficient pq no es cremi) i ho fas daurar a foc mig lent.
Per una atra banda agafes un got gran d’aigua i li poses una cullerada sopera de farina i remenes bé (jo normalment faig un got i mig i cullerada i mitja) Una vegada la ceba i l’all comencen a estar daurats, poses la barreja d’aigua i farina a la cassola i remenes. Hi afegeixes un raig de vi i remenes. I al cap d’un minut aproximat, hi poses un bon raig de pebrot vermell picant (a gust del consumidor) i barreges. Seguidament només et falta posar tant pebrot vermell dolç com faci falta pq t’agafi un color vermellós i anar barrejant mentre el poses per tal que quedi una mescla homogènia. En funció de lo espessa / líquida que vulguis la salsa, hi pots afegir més aigua o aigua amb farina. Una vegada la salsa està llesta... quan està a l’espessor que desitges i amb el color que t’agradi, pots fer dues coses: Passar-la pel chino (instrument de cuina semblant a un colador però amb forma cònica) si no vols 'tropezones' de ceba o, passar al següent i definitiu pas: Posar a l’olla una fulla de llorer i evidentment les cloïsses. Recorda que estem fent slow-cooking, o sigui que a foc baix mig, tota l’estona. Ara simplement falta esperar i remenar la cassola (mai amb cullera, s’ha d’agitar la cassola i per tant moure el culet). Evidentment, has de tenir una tapa a la cassola, pq sinó pots fer un disbarat. I una vegada les cloïsses s’hagin obert (trigaran uns 10 minutets), simplement a servir directament desde la cassola. I ara a disfrutar...

avui sortim de nit - Richard Bona

2007-11-08T22:32:00.000Z

Aquesta nit hem anat a un concert de Jazz a l'auditori, Richard Bona. El vam descobrir en un viatge que vam fer fa uns dos o tres anys a Carcassone. Ens estàvem a una casa que llogaven habitacions i cada dia per esmorzar sonava de fons. L'últim dia li vaig preguntar a la 'casera' què era aquella música que tan ens agradava i... realment va ser un descobriment.

Això ho explico pq és la primera vegada, desde que va néixer el Teo, que hem 'sortit' de nit. Ha estat bé, però es nota com canvien les coses. Per un costat no vaig poder comprar les entrades fins tenir la certesa que tením cangur, la noia que cuida en Teo pels matins. Per una altra banda, el concert era doble i com li havíem dit a la noia que tornaríem a quarts de dotze i semblava que el concert s'allargava, aixçi que hem hagut de perdre'ns la segona actuació (Marcus Miller). El tercer motiu, teníem gana i estàvem cansats. Sembla que hem perdut el ritme, si mai el vam tenir...`

Però realment valia la pena, he gaudit com un enano escoltant la seva veu, el ritme frenètic en moments puntuals i pausat en ocasions (que donat el nivell de son que portava ha estat momentàneament perillós).

Hagués penjat una foto, però sóc d'aquelles persones incapaces de contradir a aquella veu que anuncia a l'inici de tot concert... "...està prohibit realitzar gravacions o fer fotografies...". Sembla que sóc dels pocs que fa cas d'aquesta veu... però què voleu, a mi em fa vergonya que se s'il.lumini el flash i em miri la gent... Pel teu bé Teo, espero que siguis menys vergonyós que el teu pare... tot i que sembla que vas pel camí

super Teo

2007-10-28T10:58:00.000Z

Ahir vaig poder veure com si no fem res aquest nen ens sortirà poc espavilat. Ahir, després de dinar amb la meva family a la Garriga, vam anar a ca l'avia de la nat. Allà vam coincidir amb el seu cosí David i la seva prole, la Su (dona)i en Jan (tres anyets) i l'Emma (5 mesets). A part de dir que son preciosos, el que volia comentar és que el David va agafar en Teo i va començar a 'agitar-lo', fer-li fer abdominals, estiraments i volar. No cal dir que la Nat i jo ens vam mirar en plan 'què fot aquest boig que ens trencarà el fillet'. Llavors va ser quan em vaig adonar que a en Teo no li passava res, que fins i tot semblava passar-s’ho bé. I vaig tenir un pensament, 'no serà que el seguim veient com un baby acabat de néixer?, no serà que ja l'estem sobreprotegint i mimant massa?'. I això és tot, en arribar a casa vam decidir que aquest nen no és de porcellana i que el volem començar a espavilar una mica, no és plan que ens surti un d'aquells nens que s'amaguen darrera els pares..
Mentre escric això ja sento a la nat marcant-li els temps de les abdominals... sembla que anem bé...

prosa presupuestario a TEO

2007-10-18T08:40:00.000Z

Mi churumbel, la nueva referencia en nuestra familia, creada mediante el método de espejo y según dice la gente siendo yo la referencia espejo; objetivo estratégico que nos marcamos aproximadamente hace un año, está a punto de cumplir el primer q1 de su vida fiscal. Por el momento ha superado sobradamente el budget que le marcamos en lo referente a horas de sueño y productividad, seguramente deberemos pagarle incentivos a final de año. Creo que vamos a hacer el estimado de cierre tomando como referencia la media de estos dos últimos meses, en los que el señorito ha demostrado su valía y cualidades. Simplemente TEO, que sepás que eres el mejor lanzamiento que hemos tenido en esta familiar empresa que también es la tuya.

pupes

2007-10-11T07:43:00.000Z

Començo el posta avisant que em queixo sovint i se'm per això se’m coneix en ‘petit comitè’ pel pupes. Ja dic ara que potser exageraré un pèl en aquest post, no seria un bon pupes sinó, però que la realitat no dista gaire del que aquí expressaré.

Fa dies que no tiro més. La feina em roba el 60 -70% de les hores del dia i ja no puc més. És tal el cansament que arrossego que quan arribo a casa només tinc ganes de menjar algo amb cara i ulls i descansar. Fa dues setmanes que dino d'entrepans en mitja hora i la veritat és que ja cansa, no sóc de grans àpats, qui em coneixeu ja ho podreu verificar. Sé que molts em podríeu donar alternatives sanes que segurament no m'agradaran...això també ho sabeu.

Quan arribo a casa el Teo està, o adormit o en procés de quedar-s’hi i, sincerament, i ha vegades que vaig tan cansat que ja m’està bé tot i que em sap greu, molt de greu, no rebre una mirada seva.

La última delícia que em faltava per tancar el cercle és que, com també molts sabeu, m’encanta jugar a futbol sala i els dilluns jugo una lliga amb uns amics. Bé doncs, passem a l’altra justificació del pq de ‘pupes’. Aquest dilluns, com tots els dilluns, vaig anar a jugar-hi i vaig tenir un pèl de mala sort, tres ‘pupes’ en un dia al mateix lloc, primer em trepitja un rival al dit gros del peu, després un company em torna a trepitjar al mateix lloc al celebrar un gol seu i per últim, en un xoc fortuït, un rival em fot tal patada (peu fort, contra peu fort i normalment pilota enmig) que em va engegar a dida el turmell bo, l’altre ja el tenia un pèl cascat d’una altra trobada fortuïta amb un altre rival.

Us semblen prous motius pq ara estigui que estic a la feina, amb els ulls que em cauen de son i el peu dret inflat per dos llocs diferents, m’estigui queixant via blog a ves a saber qui que tb tindrà les seves històries? Jo crec que sí.

poti poti

2007-10-03T14:39:00.000Z

Aquest post no té ni un inici, ni un nus, ni un desenllaç, simplement serà un poti-poti de comentaris sobre el meu dia a dia dels últims dies.

Ja fa dies que no puc escriure res perquè la feina m'està absorbint aquestes últimes setmanes, i les properes sembla. Molta feina, molts marrons de temes poc agraïts quan son solventats i molts pals quan no.
Bé, el fet és que un servidor pateix a la feina i disfruta el temps que pot del seu fill que dissabte va complir dos mesos. No puc sinó dir que cada dia es porta millor (tot i que clar, amb les poques hores que el veig, poc criteri tinc...). M'encanta banyar-lo i no sé qui dels dos s'ho passa millor durant aquestes estones d'aigua junts.

Aquest post no té ni un inici, ni un nus, ni un desenllaç, simplement ha estat un poti-poti de comentaris sobre el meu dia a dia dels últims dies

Lectors andorrans, sentiments i moments

2007-09-19T20:53:00.000Z

Ja fa dies vaig descobrir que tenia seguidors andorrans del blog, bé, andorrans, danesos, anglesos, americanos i argentins. Però, sincerament m'ha sorprès especialment el cas andorrà, perquè hi ha un seguiment periòdic del blog (gràcies google analytics). Tot i que aquest blog el vaig començar simplement per mi i, perquè en el futur en Teo el pugui veure, com a blogger no puc més que sentir-me orgullós que hi hagi qui el segueix.

Com a recent pare simplement se'm fa difícil comentar tots aquests petits moments increïbles i nous que estic vivint dia rera dia, un somriure, un nou gest en resposta mimètica a un fet per nosaltres, les ganyotes, somriures i fins i tot nous plors, mirar les fotos del teu fill quan estàs a la feina, somriures i comentaris de complicitat amb altres recents pares, estar a la feina i desitjar plegar per arribar a casa a 'jugar' amb el teu fill, arribar-hi i veure'l, anar-lo a veure cada deu minuts mentre dorm per confirmar que dorm i que se't caigui la baba de veure com n'és de maco... molts moments, moltes emocions i la gran majoria d'elles molt satisfactòries a nivell personal. M'agrada ser el pare del meu fill i tenir un fill com el que tinc.

Orgull i felicitat

2007-09-17T15:55:00.000Z

Dues paraules que em seveixen per descriure com em sento últimament. Tant simple com això

Vacances en familia

2007-09-11T17:41:00.000Z

Ja fa un parell d’anys que per començar i tancar de vacances, marxem uns dies a un hotelet a Begur. Allà hi tenim una cala que ens encanta, sa Tuna, i un hotelet, anomenat el Convent, on ens agrada relaxar-nos

Aquest any, no hem tingut “vacances” pròpiament dites, però si que hem fet l’escapadeta de rigor a Begur. La vam fer per Sant Joan amb el Teo encara per néixer i ara amb ell ja ‘crescudet’. Han estat uns dies increïbles, diferents a les nostres visites anteriors, però realment hem començat a disfrutar del Teo. No vull dir que abans no el disfrutéssim, però per fi ha començat a interactuar amb nosaltres. Veure com el teu fill et riu quan li fas ganyotes i li dius coses ha estat per mi una sensació difícil d’imaginar prèviament

Al seu blog (link a dalt a la dreta) hi hem penjat unes quantes fotos d’aquests dies

resumint aquest mes pol.laritzat

2007-09-02T10:13:00.000Z

Cincs setmanes amb el Teo que han donat per moltes emocions, sensacions i, com no, també frustracions.

Veure com plora el teu fill, no poder treure'n en clar el motiu, fer tot el que has llegit que s'ha de fer i el que el cor et mana, i veure com segueix plorant pot arribar a ser exasperant i frustrant pels pares. Aquests moments i despertar-se, de tant en tant, a les tantes de la matinada quan dormies plàcidament, són els pitjors.

Evidentment, això és lo pitjor, però puc assegurar que veure com el teu fill riu (o fa un moviment de músculs facials semblant a un somriure) quan li fas alguna de les múltiples tonteries que fan els pares als seus fills, no té preu (mira, em recorda un determinat anunci de targetes de crèdit), en aquests moments sents un orgull, una felicitat que només et deixa pensar que ho has fet molt bé, que tens el fill més maco i simpàtic del món....

Cap dels dos extrems és bo, o sí (aquí apareixen les meves arrels gallegues), però això és el que hem viscut durant aquestes setmanes, moments molt bons i molt dolents

tornem-hi

2007-08-30T07:36:00.000Z

Ahir vaig tornar a la feina, ahir en Teo va fer un mes, ahir es van acabar les vacances, ahir en Teo va descobrir la seva nova manta de jocs, ahir no va ser un gran dia....a veure què ens espera avui...

5 kilos de ranita teo

2007-08-28T09:16:00.000Z

dies de papers i horaris condicionats

2007-08-06T17:37:00.000Z

No, no estic en plan pessimista. La veritat és que estem encantats amb en Teo, plora només quan té gana i son, el problema és que això és força sovint :P. No et pots cansar de mirar-lo, cada dia que passa està més maco i, pq no dir-ho, més grassonet, el punyetero ahir ja pesava 4kg
El que més m'està fastiguejant d'aquests dies és el tema de papers, ja quasi ho tenim tot, ja només queda el padró, el CAP, i tramitar els ajuts estatals i de la generalitat. Ara que hi penso...són uns quans tràmits...

Ja tenim ganes de passar uns dies, o un dia, fora de casa amb ell. La veritat és que anem cansadets i necessitem una mica d'aire, de sortir al carrer, de que ens toqui el sol o la fresca, que de sol ja en fa ja.

Ara que rellegeixo el que he escrit sembla que estigui xof i no ho estic, de veritat.
A veure si demà penjo més fotos

més fotos que jo estic de paperams

2007-08-03T08:08:00.001Z

Primers dies a l'hospital

2007-08-01T11:01:00.000Z

Com ja vaig apuntar a l'anterior post, en Teo ja ha nascut. Ho va fer el dia 29 d'agost a les 13:10 amb un pes de 3,850 i 51 cm. Què vol dir això? doncs res més ni menys que ja som pares. El cúmul de sensacions dels primers dies fa que em resulti una mica estrany expressar tot el que he sentit, però al principi incredulitat, molta felicitat, cansament, moments de desesperació quan plorava a la nit amb gana i dp no volia dormir... És a dir coses bones i dolentes, com arreu, però no puc més que dir que estic immensament content, tenir aquest peque amb nosaltres ja, veure-li la cara que fa i disfrutar amb la Nat d'aquests dies junts.

Ja tenim teo

2007-07-29T12:28:00.000Z

comprar a mercat

2007-07-25T16:16:00.000Z

Avui he anat a mercat a comprar i m'ha fet somriure la conversa que tenia una dona amb el dependent de la fruiteria:

dona -..Y a ustedes no les han puesto un estrógeno de esos?
fruiter- ¿Un estrógeno?
dona - sí, por lo de quedarse sin luz...
fruiter - ah! un grupo electrógeno!!!!
dona - pos eso, un estrógeno...

o surts o et fem sortir

2007-07-24T07:58:00.000Z

Això que és més o menys el resum de la nostra visita al metge ahir. Tot està bé, sembla que no falta gaire, però mira tu que van passant els dies i el molt punyetero està un pel vago. Així doncs, si dilluns 30 no ha sortit, llavors planifiquem les accions correctores necessàries. Això Teo, és un ultimàtum: o surts o et fem sortir

Dia D superat

2007-07-21T22:59:00.000Z

Fets destacables d'avui:
1. Hem conegut l'Hugo a la clínica on, no sé si per sort o per desgràcia,
2. He presenciat en directe la meva aprensió més temuda, i l'he superada, veure com se li ha de cuidar allò negre anomenat melic que més aviat sembla una pansa
3. Hem preparat el MaxiCosi i el moisés per tal que el Teo vegi que ja té llocs on dormir i que no ha de patir per sortir
4. Avui és l'aniversari del Pere i evidentment el vull felicitar dsd aqui, encara que no sigui un lector gaire habitual de blogs
5. Per fi he canviat la foto de capçalera posant una que fa dies que intento penjar i, last but not least (com diria el meu emperatore):
6. Ja estem a dia 22, ja hem sobrepassat la data inicialment prevista en que s'acompleixen les 40 setmanes d'embaraç i el xato encara segueix sense gaires intencions de sortir

el primer H.I.T. ja està aquí

2007-07-20T19:13:00.000Z

Avui ha nascut l'Hugo, el primer dels tres peques, fill de l'Agus i la Raquel. El punyetero se'ns ha avançat! tot i així portem tot el dia amb un somriure a la cara pq ens ha fet molta il.lusió. Esperem que l'ordre no sigui el del futur grup musical, pq sino el Teo serà l'últim (HIT = Hugo+Iker+Teo)
Aquest post va dedicat a vosaltres Agus i Raquel, moltes felicitats nens

en Teo serà Leo enlloc de Cranc?

2007-07-20T10:41:00.000Z

Ja se'ns està fent llarg el tema, no us comença a cansar a tots que aquest crio no surti? De fet fins demà no sortim de comptes, però noi, no s'hi veu el final.
Una de les coses que personalment se m’està fent més dura és que molta gent em pregunti cada dia si ja està aquí, si tenim idea del dia que naixerà... no sé, sé que la gent ho fa de bona fe, però prou fastiguejats estem amb el tema que no surt com pq a sobre la gent ens bombardegi (exagero, ho sé) amb aquestes preguntes que, sincerament sóc incapaç de respondre. La única forma de conèixer el dia del naixement és que es planifiqui, i de moment no s'està planificant res. Dilluns anem al metge, a veure què diu...

ja som 15 lectors del blog

2007-07-17T14:26:00.000Z

simplement gràcies a tots 15 per llegir les meves penes i alegries referents al peque

més aprensions

2007-07-17T11:43:00.000Z

Ahir vaig cometre l’equivocació de veure un programa a tv3 que es diu efecte mirall i on ahir parlaven de la paternitat. El fet és que va sortir una parella que estaven esperant una criatura i va sortir el moment del part i va ser xocant, per dir-ho d’una forma suau. Les imatges referents a la criatura tal com va sortir, els gestos, el cap deformat, els moviments d’ulls, mans i peus a la vegada mentre estava, encara sense netejar, envoltada en una manta tèrmica de color de plata. Van ser imatges que realment em van impressionar i pensar que en breu les hauré de viure en directe amb lo aprensiu que sóc em fan patir, cauré rodó crec que no cauré, però si tanco els ulls no us ho prengueu malament

encaixat i 23

2007-07-16T16:19:00.000Z

Doncs sí, ja el tenim encaixat. Ja li tocava, però que el metge ens digui que està encaixat ajuda. Tants moviments ens feien pensar que el Teo encara estava de juerga per la panxa, però ara me l'imagino amb el cap ficat amb un forat i movent la resta del cos com volent desenganxar-se i ric sol.
De moment, per això, sembla que el proper dilluns 23 hi hem de tornar. Sembla que el dia 17, demà com imaginava jo, no serà, a veure si ara serà el 23, dia molt especial per nosaltres

evolució....

2007-07-13T22:02:00.001Z

teo surt ja

2007-07-13T11:35:00.000Z

Hola Teo, es divendres 13, en teoria fins d'aquí a una setmana no et tocaria sortir, però et vull dir que tant ta mare com jo estaríem encantats de que facis via. Jo necessito les vacances ja i ta mare ja no pot més amb tu a dintre.... surts o k? (declaracions de un futurible para cada cop més desitjós de ser-ho de veritat)

google analytics

2007-07-12T13:57:00.000Z

punyetero guillem, si no tenia prou feines ara m'ha viciat a una nova web.... Si senyors, he posat el meu blog a analitzar i de moment, els resultats estàn essent prometedors, en un dia set visites del blog per dos usuaris diferents i... tenint en compte que jo mateix en sóc un dells i que el Teo encara no sap llegir, ni veure, ni res de res a part de moure's, qui nassos és l'altre... queda demostrat que el meu blog és per mi i, per tant, ara puc començar a explicar els secrets més íntims de la meva vida.... a veure si puja l'audiència

estamos verdes

2007-07-10T09:27:00.000Z

Doncs sí, ahir visita al metge, corretges per veure el ritme cardíac del peque i contraccions de la Nat i posterior visita amb el metge pq ens informi de com va tot.
Evidentment, en la seva línea: 'No us preocupeu, tot va bé, tot segueix el seu curs normal i encara esta verd el tema' Tot això amb l'slang mèdic. És a dir... que encara no toca. Ens vam quedar un pèl xof pq realment ja tenim ganes de que el peque tregui el cap, bé, i la resta del cos, però què hi farem... de moment és el que hi ha, seguim amb la data prevista del 21. Per animar-me una mica més, ahir un amic em diu... ui tranquils, jo vaig sortir un mes més tard del que tocava!. A buff, espero que no sigui el cas, oi que no Teo que tu sortiràs en breu?

l'últim sopar?

2007-07-09T08:25:00.000Z

Com ja he comentat en alguna ocasió, últimament penso en les últimes coses abans de... Bé doncs, aquest cap de setmana vam tenir un soparet a casa amb la gent de Iti (nois, merci a tots per venir...) i realment va estar molt bé. Feia ja massa setmanes que no els veia i ja tenia ganes de veure’ls. Evidentment, l’excusa va ser ‘ens hem de veure abans de..’ Doncs això, simplement va faltar algú especial per mi, però diguem que la NASA encara no ha inventat els vols transoceànics de mitja hora.

Bé doncs, simplement comentar que aquest finde ha estat ple d’activitats i realment sento que ha estat aprofitat. Evidentment, el ‘tema’ ha estat constantment present, que si l’últim sopar abans de, que si la novia del Teo dorm al seu llit fins i tot abans de que neixí ell (quin crack!), que si la cosina de la Nat ja va tenen el tercer en camí, que posem la tele i ens surt el nostre metge a un reportatge... Res que, cada vegada sóc més conscient que aquest noiet ja arriba i n’estic encantat. Això sí, dues setmanes després, molt de Teo i poc regals d’aniversari :_( M'he de començar a sentir desplaçat????????

primeres contraccions

2007-07-06T08:03:00.000Z

Si senyores i senyors, aquí la jefa ja ha començat a tenir contraccions. Ahir finalment vam acabar l'habitació del Teo, ara només falta que les meves coses facin lloc a les seves (el nou armari ho permetrà per sort)

Bé doncs res, comentar que realment ja sento, ara sí, que estic a la recta final de un llarg camí i el fet de les contraccions ajuda. La Nat té una panxa que fa por, i el Teo segueix en plan 'encara no m'he mogut prou'.

Res, comentar que avui hi ha l'últim sopar d'amics abans de ser pares... sembla, que el meu germà ja s'ofert a que li cuidem a casa i el gos a l'estiu (casa molt guapa, per cert, i a prop de la piscina de ca meva)

Doncs això.. que ja no sabem si el proper post serà comunicant que ja el tenim aquí o encara queda molt... qui sap, una meiga ja li va dir a la Nat que d'aquesta setmana no passava.

Sé que cada vegada hi ha menys fotos, però és que no n'estic fent gaires.. sorry

paperam

2007-06-28T12:21:00.000Z

Això de tenir un fill no és cosa fàcil...
M'he començat a mirar els papers, motivat per la Nat, que s'han de fer i com m'afecta en el futur passar a ser pare i realment m'he quedat una mica estorat. Resumint, els primers dies em sembla que me'ls passaré d'aquí cap allà enlloc d'estar amb el meu fill. Que si el registre civil, l'ambulatori, la seguretat social, la baixa per paternitat que implica demanar-la a la feina, portar un certificat a l'INS que ni savia que existia, la declaració de la renta del proper any... a buff.. jo només volia tenir un fill !!!!

31, any de canvis

2007-06-25T10:22:00.001Z

Ja està, ja en tinc 31. Ha estat un any interessant el 30, però em sembla que el 31 estarà ple de noves sensacions i que realment pot suposar un abans i un després a la meva vida. Sé que alguns de vosaltres m’heu dit que tot serà a millor, que tots evolucionem, però és que realment no us podeu imaginar la de voltes que dóna el meu cap en aquest sentit (aquesta és la última vegada que faré tal abans de ..) Una cosa que me n’està fent adonar cada cop més, és que la gent, quan em truca, ja no pregunta per com estic, sinó per com estem tots tres. Sembla que el ‘jo’ ha deixat pas al ‘naltros’ per sempre.

Aquest cap de setmana li preguntava a la Nat si era conscient que en menys d’un mes tindria al Teo als braços i la resposta va ser clara: ‘no’, jo vaig dir el mateix, perquè realment no m’ho sé imaginar, però ja en tinc ganes, creieu-me.

Per cert, s’obren les apostes... En teoria la Nat surt de comptes el 21, a veure qui encerta el dia...

a un mes

2007-06-17T12:12:00.000Z

S’acosta el dia “d”, estem a aproximadament un mes del naixement d’en Teo i ara mateix puc comentar més coses sobre la senyora ‘x’ que sobre mi mateix, i sense el seu permís (papa por). Teo, has de saber que la senyora ‘x’ és una persona que li agrada tenir-ho tot sota control i això vol dir que no li agrada gens que hi hagi coses pendents a un mes del desenllaç de la Temporada 1 de Teo’s life. Aquest final de temporada està dedicat a deixar la casa preparada per a la teva arribada.

Aquest cap de setmana hem deixat enllestit el tema terrassa (tendall col·locat, parets pintades, mobles revestits amb oli pq estiguin ben lluents per quan arribis...). El tema roba, complements, cotxet... fa dies que hi treballem amb bons resultats. La cuna està disponible des de fa una setmana i ara només falta la còmoda i l’armari (ai que patirem....)

Bé doncs, el fet Teo, és que ja pots sortir quan vulguis que tots t’estem esperant. Ja fa dies que no pares quiet i sembla que tu també tinguis ganes de sortir abans del dia previst. Em sembla que la senyora ‘x’ estarà encantada de que vegis la llum del dia. Això si, que sàpigues que no pot ser ni el proper cap de setmana (és St Joan, el meu aniversari, i marxem de cap de setmana de relax al nostre hotelet de Begur) ni el proper (estaré a Italia pel ‘summer meeting’ de la meva empresa)

Ara de debò, sembla mentida que ja només quedi un mes, encara no sé si en sóc del tot conscient, però puc assegurar que ja ens morim de ganes de conèixer el nostre fill en persona i no a través de fotos o cops a la panxa de la Nat (ups, volia dir senyora ‘x’).

A la resta de presents i a la gent que em coneixeu una mica, només us demano paciència, ja sabeu que no sóc el tio més sociable del mon, mai se m’han donat bé els temes de protocol i que el tema de l’hospital ara per ara em fa una mica de yuyu. Sincerament, no sé com reaccionaré davant del cansament dels primers dies sumat al cúmul de visites continuades, segurament n’hi haurà un elevat percentatge de gent a la que pràcticament no coneixo, i només espero que a vosaltres, que sí que sou importants per mi, us pugui atendre com vull. Això sí, disculpeu-me per avançat si durant aquells dies no sóc gaire sociable.

la 50ena

2007-06-06T17:49:00.000Z

Poc a dir, simplement que dp de uns mesos, ja porto el meu post número 50 i és un mal moment pq realment estic poc inspirat. Però què hi farem, només puc comentar que realment sento 'the final countdown'. Ja només queda un mes i mig de res i realment començo a estar entre nerviós, exitat i molt content pel moment de conèixe'l.
A veure si a la 51ena ens surt una mica millor

petit buda o gran lluitador de sumo?

2007-05-28T21:14:00.000Z

Avui hem anat a fer les últimes fotos al Teo. Fa només 4 setmanes que vam anar-hi a fer la 3d i com no es veia gaire (ja vau veure les fotos), ens van deixar tornar-ho a intentar. Bé doncs el fet és que avui hi hem tornat i... aquí teniu el resultat. Nosaltres només puc dir que estem entre sorpresos i espantats (sobretot la Nat que pobrissona quasi prefereix la cesarea) i, ara veureu el pq... és un petit lluitador de sumo!!!!!

Això sí, ja hi ha gent que diu que és una calcomania meva, i jo em pregunto.. serà moment de posar-me a règim?

Només un comentari més previ a les fotos... hi ha fotos explícities de la condició sexual del Teo, però per deferència al meu fill, he cregut convenient preservar la seva intimitat

primer canvi de bolquer

2007-05-25T13:58:00.000Z

Ahir el Peret i la Marta van provocar que hagués de canviar per primera vegada un bolquer. Bé de fet no el vaig canviar completament, sinó que tan sols vaig posar-ne un de net i vaig vestir la peque... però tot és començar i ja puc dir que he començat i no va sortir del tot malament. Sé que no és gaire, sembla que tots últimament estem una mica 'bloguejats' a nivell mental, però ja passarà

cap de setmana de compres

2007-05-21T17:53:00.000Z

Això ja va prenent cos. Aquest cap de setmana hem fet adquisicions varies: moisés, gadjets de bany varios, llençols, tovalloles, sonalls, ninos, funda per la cuna, cambiador, funda cambiador, banyera, ..... etc. És a dir el Teo comença a tenir més coses a l'armari que jo mateix. I parlant de mobles el tema també va avançant, l'armari de l'habitació ja el tenim i només l'hem de recollir, la cuna, que està portant boig al meu pare, ja està pràcticament llesta i faltarà només la còmoda. És a dir, que en un parell de setmanes sembla que el Teo ja tindrà l'habitació feta i plena de tots els gadgets que 'necessita'. Sembla mentida com s'està omplint la casa de coses per ell. Sort que també he pogut comprar alguna coseta per mi, ja tenia enveja del peque.

Avui queden dos mesos justos per seu naixament (segons estimacions del metge), o sigui que comença el comte enrera

teo et presento a ta cosina Emma

2007-05-17T19:47:00.000Z

Ja és el cinquè post d'avui, (això vol dir que heu de llegir els 4 d'abans i per ordre), i aquest és un de maco, crec. Simplement volia comentar que aquesta setmana ha nascut la Emma (no la del Pere i la Marta) dels Coscu-Bisauta i potser em repeteixo, però és molt maca (no entraré en comparacions odioses). Simplement ho destaco pq aquest parell tb els hi tinc molt d'àpreci i segon pq és l'últim naixament proper abans del nostre (sempre que no s'avancin ni l'Iker ni l'Hugo). Res, prou de paraules... Teo et presento a ta cosina... oi que és maca?

per cert tris....

2007-05-17T19:30:00.000Z

... no em feu comentaris anònims que llavors em feu pensar i ja he pensat prou. Digueu-me qui sou (si sou el coco no cal que fa por)

per cert bis ...

2007-05-17T19:28:00.000Z

...no ho havia comentat però, a que no us imagineu a qui li ha tocat fer de vocal a La Garriga el proper 27?

per cert..

2007-05-17T19:27:00.000Z

... Tranquils que no m'estic fent de ciutadants amb tant de bilingüisme, no us preocupeu

se cierran unas puertas se abren otras

2007-05-17T19:15:00.000Z

No tranquils, no us parlaré de portes ni d’amorios ni res semblant. Simplement se m’ha passat pe’l cap just quan tancava la porta del client a Granada i ara quan tot just fa cinc minuts he entrat per la porta de casa.

Realment tenia moltes ganes d’arribar a casa, sembla mentida, però aquesta ciutat, que mai m’havia convençut, cada vegada la sento més meva.

Com ja havia comentat, el fet d’estar allà sol m’ha portat moltes estones lliures (bé, de fet no tantes pq quan hi vaig no sé què passa que sempre acabo fent un munt d’hores), i això em provocava que el meu cap pensés i pensés. En res en particular, o si, però que no ve al cas.

Bé doncs, el fet és que ja estic a casa, que tenia ganes d’escriure alguna cosa i que ara me’n vaig a la meva terrasseta a prendre’m una birra i a escoltar una mica de música. Són quarts de deu, però em bé de gust brindar per aquesta ciutat, pel fet de que s’hagin acabar aquestes dues setmanes tan plenes de feines i sentiments i pensaments que només m’han fet sentir malament amb mi mateix i sobretot per mi, què coi!!!

O sigui que gent, ja torno a ser aquí i amb ganes de donar canya. Salut!!!!

mala semana en granada

2007-05-16T09:33:00.000Z

Hoy todo es un poco diferente. Esta semana estoy trabajando en Granada, ya hace más de dos años que tengo un cliente aquí (Supermercados Covirán) y de vez en cuando me toca venir a hacer algunas cosillas. Normalmente vengo acompañado de un consultor y todo es un poco diferente, no estoy solo, el trabajo es un poco más agradecido, y suelen ser unos días de desconexión del trabajo diario que me sientan bien.

Esta vez está siendo diferente. Estoy aquí toda la semana, solo, con mucho trabajo poco agradecido y no es la mejor semana para estar lejos de lo mío, mi ciudad, mi gente, mi moto… No sé, realmente estoy algo tocado esta semana y el hecho de estar aquí no ayuda demasiado.

Son ya dos semanas duras por el trabajo como ya comenté en mi último post y emocionalmente tampoco están siendo unas buenas semanas. Estoy en un momento muy importante de mi vida, realmente tengo muchas ganas de conocer a Teo, de verle la cara, de disfrutarlo. Sin embargo siempre he sido una persona muy independiente y últimamente todo el mundo me recuerda que mi vida va a cambiar radicalmente, que se ha acabado el yo para ser nosotros y eso es algo que me supera un poco. Sé que va a ser una experiencia preciosa, ya lo está siendo, pero realmente siento como si en dos meses toda mi vida vaya a cambiar de golpe. Sé que estoy exagerando, que no es para tanto, pero no sé entre los miedos de si voy a saber como actuar, los comentarios de la gente y otras historias mías estoy un poco jodido estos días.

Y encima el Barça no hace más que dar disgustos!!!!

Realmente espero que mi próximo post sea más positivo, pero por ahora es lo que hay, que le vamos a hacer

fenya fenya i més fenya

2007-05-13T19:22:00.000Z

Aquestes setmanes estàn sent molt dures per mi. Estic tenint molta feina que espero que a futur sigui productiva però que ara mateix només em suposa mals de caps i mooooltes hores de feina. Sé que això és un blog pel Teo, on pretenc explicar-li les meves sensacions durant l'embaràs i posteriors moments. El tema està en que tot i les hores de feina, no puc deixar de pensar en ell. Hi ha molts moments cada dia que m'hi fan pensar, un crio que passa per davant de la cafeteria quan estic fent un cafè, un altre que em fa ganyotes el cap de setmana quan passo per una botiga...

No sé, sé que no és molt, però sempre hi ha moments que em fan pensar en que en uns mesos un d'aquests crios que tira una ampolla al terra al meu costat, o que plora o que córrer davant el seu pare mentre juguen podem ser el Teo i jo.

monstruito

2007-04-30T20:29:00.000Z

Que consti que no m'hi refereixo com a monstruito per la seva aparença (mai he sapigut dir si un nadó era lleig o maco, o sigui que ja em direu de un fetus!). El tema està en que el 'peque' diguem que és una mica més gran del que li toca per la seva edat (de fet és com tres setmanes més gran del que li tocaria!!!!) Al final de la visita el ginecòleg ens ha recomenat que enlloc de batistes (una espècie de bata per nadó acabat de néixer) valdria més que li poséssim una samarreta de les meves (ja em direu!!!)
Posteriorment i, després de múltiples intents aquesta tarda, finalment hem aconsseguit tenir alguna foto 'decent' de'n Teo. Aquí teniu les primeres fotos però, si tot va bé, en quatre setmanes tindrem el video de'n Teo en moviment (tranquils, no patiu que no us el passarem gaires vegades, i a més són curtets aquests videos

tres últims mesos

2007-04-23T13:45:00.000Z

Aquest ha estat un cap de setmana interessant. Dissabte va ser dia 21, i això vol dir que ja només queden tres mesos perquè pugui conèixer en Teo, que sincerament ja tinc ganes de veure quina cara fa tot i que encara no m’ho acabo de creure.
El mateix dissabte vam sopar a casa en Pere i la Marta, bé i l’Emma. Aquesta personeta cada dia està més guapa, de veritat. Bé doncs, durant el sopar vaig viure dues escenes que sincerament em van emocionar. La primera veure com el Pere adormia en braços a l’Emma mentre sonava de fons la cançó de bressol que li va composar. La segona, encara més maca, era el Pere amb la guitarra i, l’Emma en braços de la Marta mentre el Boss estava ajagut als seus peus. Nens, sou una família molt maca.
El diumenge, després de veure com el pobre Teo encara no té un fons d’armari gaire complert, vam anar a fer una volta per Arc de Triomf i el parc de la Ciutadella. Hi havia la fira de la terra i tot estava ple de paradetes. No vam poder evitar comprar un nou conjunt pel peque, molt maco. Després passejant pel parc i ajaguts a la gespa, no podia deixar d’imaginar-me passejant per allà amb en Teo, veient-lo corretejant amb altres peques, xutant una pilota... no sé, em va fer gràcia i a més l’ambient era de molt bones sensacions, potser va ser la gent, potser el bon dia que feia, potser el què fumaven al voltant, però va ser una estona molt agradable en que em vaig deixar emportar per pensaments en el meu fill (encara em costa molt dir això)

Remember when

2007-04-15T19:27:00.000Z

La setmana passada vaig fer una d’aquelles escapades necessàries de tant en tant. Barcelona m’agrada molt, però hi ha moments en que necessites allunyar-te’n, respirar. Vaig anar amb germà, pare, xell i nat a Galicia. A Galicia hi tinc moltes coses: família, records i cloïsses de carril a la marinera esperant-me. Quatre dies en que van passar alguns fets destacables que no vull oblidar i que per tant han de quedar escrits pq la meva curta memòria pugui tenir un suport.
El viatge tenia com a excusa veure les terres que ens han ‘tocat’ per herència de ma mare i àvia. Sincerament em fa gràcia el fet de tenir ‘terres’,però ja he penjat algunes fotos als posts anteriors i, com s’hi pot veure, no són gaire cosa. Dic que no son gaire cosa pq son parcel·les que han patit els efectes dels incendis d’aquest estiu i sincerament feia una mica de pena veure-les així. Per més inri son parcel·les a les que no hi havia estat mai i que per tant tp tenen un gran valor sentimental associat. Però què puc dir, tot i això, em fa gràcia ser propietari de 4 parcel·les de uns 15 ferrados en total (1 ferrado = 420 metres quadrats)
Només afegir que hi ha hagut moments molt especials com tornar a pujar pel riu amb l’objectiu de recordar la gorja on em vaig banyar tantes vegades de petit; recórrer els carrers de Noia; entrar a la Plaça (=mercat municipal) i pujar sense recordar el motiu a la primera planta per descobrir que hi havia la xurreria on esmorzava la xocolata amb xurros quan hi anava amb ma mare; fumar la primera cigarreta junts amb el meu pare; estar a casa ma avia materna, pujar al primer pis i descobrir que l’habitació/mejador on dormia amb el meu germà quan estiuejàvem allà era la única que seguia amb el mateix encant de sempre; estar al pati de la casa i petar la xerrada amb els meus cosins, ara molt envellits, com feia molts anys; descobrir a la vegada que ja no sabia de què parlar amb el meu cosí preferit després de 9 anys sense veure’l; menjar les cloïsses a la marinera de la meva tieta Maruja; passejar per la platja de Carril; recórrer el carrer de les pimenteres a Padrón; menjar ametlles garapinyades; visitar l’església de petxines de la illa de la Toja; caminar entre falgueres verdes i acabar amb els peus xops; caminar pel centre de Santiago, rodejat de gent que acaba 'el camino', de natius de la ciutat, de turistes madrilenys, del típic home disfraçat de l'apòstol que demana diners, de les botigues plenes d'andròmines varies pels turistes, de caminar pels seus carrers empedrats, ...
Resumint, ha estat un viatge emocional cap als records d’estius passats i només desitjaria que en Teo pugui tenir records tan agradables com els que tinc jo d’aquelles terres tant llunyanes però tant properes a la vegada. No sé, però ja tinc ganes d’emportar-me’l a Galicia i que vegi allò que al seu dia va ser important a la vida del seu pare.

més fotos, comentaris més tard

2007-04-14T16:07:00.000Z

més terres

falguera

xell, nat, pare i germà

mariscant

més terres, més pins cremats

primer les fotos dp els comentaris

2007-04-14T10:47:00.000Z

terres 1

terres 2

lloc de jocs infantils i banys

gent jugant a contrallum

jo és que passava per aqui

ai ronaldinho

ai que anem malament

2007-04-04T12:26:00.000Z

Fa molt que no actualitzo el blog, ho sé, però la feina i els viatges no ajuden gaire a poder-ho fer. De fet poca cosa puc dir de nou a part de que el Teo cada dia sembla que jugui un atac i gol a la panxa de la Nat. Em fa gràcia pq força dies he vist que, quan estavem al sofà mirant la tele al vespre, la Nat de cop es posa a somriure, un senyal inequívoc que en Teo està de juerga. Això sí, cada dia ell és més gran i el camp de joc es redueix. Veurem com evoluciona el "partit"

reflexions de pare 'primerizo'

2007-03-23T19:43:00.000Z

Aquestes últimes setmanes la feina m’està absorbint massa. Arribo tard i cansat a casa i amb prou feines puc interactuar amb la Nat i en Teo (ara per ara son tot un). Em fot per diferents motius.
Últimament, parlant del tema Teo amb diferents pares a clients, m’he trobat amb un fet que es repetia a força d’ells. Se’n penedien molt pq s’havien perdut l’infantesa dels seus respectius primers fills i ho estaven intentant corregir amb els segons. Sincerament, no m’agradaria que em passés això amb en Teo i sincerament no m’ho puc imaginar. Sóc conscient que no podré dedicar-li tot el temps que m’agradaria (hem de currar si volem viure), però no vull ser un d’aquests pares. Intentaré no ser-ho

on ets teo?

2007-03-21T12:44:00.000Z

Cada dia que passa tinc més ganes de veure i conèixer el meu fill. Es fa tan estrany dir 'el meu fill'!!! suposo que encara em queda molt recorregut com per fer-me'n a la idea. Al principi era una cel.lulelta, dp va passar a ser una tortuga asexuada amb cap d'alien, dp ja era en Teo, però definit com a ésser abstracte i algun dia de juliol passarà a ser EL MEU FILL. Realment, costa fer-se'n a la idea però cada dia les ganes de conèixer-lo son més grans

més fotos, sense comentaris

2007-03-18T19:07:00.000Z

A qui s'assembla

2007-03-11T12:32:00.000Z

S’assembla molt al pare’, ‘Té la boca de la mare i els ulls del pare’.... són sentències mooooooooooooolt habituals sobre les semblances d’un nadó amb els seus progenitors. Com mai m’he caracteritzat per l’excel·lència en les relacions socials/personals i, se’m nota a la cara, vull que aquest post serveixi de mostra d’objectivitat futura sobre les possibles semblances de’n Teo amb la Nat i jo. Per això, aquí teniu algunes fotografies de nosaltres quan érem nadons per tal que serveixin de mostra

Vincles de sang

2007-03-11T12:01:00.000Z

Ahir, com gairebé tots els dissabtes, vaig anar a jugar a futbol a la Garriga i després a dinar al ‘Manolo IV’ amb el meu pare. Ahir, per això, no va ser com altres dissabtes, en els que la pressa per tornar cap a BCN (on sempre hi ha alguna cosa a fer) m’impedien passar una estona més amb el meu pare. Per mi Teo, és important la meva relació amb el meu pare, per molts motius però, ara que sé que tu em convertiràs en pare, m’hi sento més a prop, o com a mínim ho intento. Per desgràcia Teo, la teva avia va morir fa quatre anys i, per això, encara és més important aquest vincle de sang amb el meu pare.
Bé, el fet és que després de dinar, vam anar cap a casa i vam estar xerrant una estona. De res en particular, l’hort de casa, el llimoner que no fa bones llimones tot i estar-ne carregat, la gespa que està seca i plena de males herbes...Tot seguit li vaig preguntar al meu pare per unes fotografies que feia molt de temps que li vaig demanar i que el pobre home no recordava on eren. Fa uns mesos em va dir que finalment les havia trobat en una capsa de sabates, però encara no les hi havia tornat a demanar. Doncs ahir, per fi, les hi vaig demanar i les vam estar mirant junts. Només puc dir que va ser especial, un d’aquells moments que uneixen i que emocionen quan els records del passat tornen a la memòria. Em va agradar escoltar com el meu pare m’explicava coses de quan estava treballant a l’Ametlla, o de quan estava fent l’estructura del llit que fa un parell d’anys era el meu llit del pis amb el Guillem a BCN, dels seus companys, de les amigues de ma mare quan era a Suïssa treballant... No sé va ser especial i va valer la pena

Aqui em tens Teo amb ma mare i mon germà, quan jo tenia vora un any a sobre el mític Renault 6. Anys després d'aquesta fotografia, el meu germà va comètrer l'error d'intentar ensenyar-me a conduïr massa aviat, el resultat va ser que gairebé acabem tots dos i el cotxe al riu

En aquesta estic amb el meu pare i amb el meu avi matern a Galicia:

hem passat l'equador

2007-03-06T15:06:00.000Z

Han estat uns dies intensos, i ho continuen sent. Ha nascut l'Emma, he anat de feina fins als topes, i altres motius que m'han impedit actuar com a blogger digne de ser llegit.
El fet és que com estic igual, només puc fer breus comentaris que penso que són importants:

· Ahir vam anar a fer la visita de les 20 setmanes a la clínica. És una proba (eco) important, ja que després d'haver fet l’amniocentesi i veure que en Teo està bé cromosòmicament, ara s'havia de veure si ho tenia tot al seu lloc. Si que l'hi té si, el primer que ens va ensenyar va ser la seva zona més íntima. Això sí, per veure la resta va costar pq el punyetero estava tot cargolat i amb prou feines se li veien els dits del peu (en té dos amb cinc dits cadascun) i les mans (també dues amb els seus respectius cinc dits per mà). Quatre paraules i fins a la propera visita en cinc setmanes. Com a resum dir que en Teo està perfecte, però és una setmana més gran del que li tocaria (serà gran es veu). Com a resum del resum, dir que ja hem passat l'equador de l'embaràs (un embaraç és de 40 setmanes, aprox)
· La Emma és preciosa, ja ho vaig dir però m’hi reitero
· Després de la reunió de veïns, un festival que ja explicaré un altre dia per la quantitat de peticions xorres que hi va haver, resulta que ara enlloc de president (m’hi vaig negar) seré vicepresident, per tal de garantir que les obres i derivats es fan segons el que hem parlat aquest any
· Hem començat la nova lliga de futbol. Després del fracàs de l’anterior, vam acabar últims amb un partit guanyat de 14, hem començat a la categoria inferior amb dues victòries i ja anem líders. Això de guanyar és una alegria que feia temps que no sentia
· Res més, em sembla que ja m’he esplaiat prou

Emma, visites a l'hospital, platja, sol i derrota

2007-03-03T23:10:00.000Z

Avui ha estat un dia gairebé complet

Només un dubte...

2007-03-02T15:20:00.000Z

... Pere, què has fet abans, anar al registre Civil o passar per les oficines del Camp Nou a donar-la d'alta com a sòcia?

ja ta aki

2007-03-02T15:10:00.000Z

Ahir va ser un dia molt especial, el Pere, el que desde fa uns quants anys és una de les persones més importants a la meva vida (merci per tot Pere, passejades per Suecia veient cues de cavall blanques darrera un matoll, presentar-me la mare del meu futur fill...) ha passat a ser el pare més orgullós del planeta. Ja ha nascut la nena més bonica del món!!! Felicitats Peret i Marta. Ara només falta esperar uns mesets perquè neixi el nen més bonic del món. Veus com no ens barallarem Pere.... Ara només falta parlar de terres, naus, pisos.... i ja podem arreglar la boda de'n Teo i l'Emma :P

Per cert, la imatge està ampliada o de veritat la Emma és tan gran?

Moltes felicitats pisiosos!!!!!!!

adicional

2007-02-25T01:47:00.000Z

Ja és oficial, al Teo, el seguiràn l'Hugo (Agus i Raquel) i l'Adrià (Diana i Jordi). Sembla que no farem parelles, o sí, mai se sap