petit buda o gran lluitador de sumo?

Avui hem anat a fer les últimes fotos al Teo. Fa només 4 setmanes que vam anar-hi a fer la 3d i com no es veia gaire (ja vau veure les fotos), ens van deixar tornar-ho a intentar. Bé doncs el fet és que avui hi hem tornat i... aquí teniu el resultat. Nosaltres només puc dir que estem entre sorpresos i espantats (sobretot la Nat que pobrissona quasi prefereix la cesarea) i, ara veureu el pq... és un petit lluitador de sumo!!!!!

Això sí, ja hi ha gent que diu que és una calcomania meva, i jo em pregunto.. serà moment de posar-me a règim?

Només un comentari més previ a les fotos... hi ha fotos explícities de la condició sexual del Teo, però per deferència al meu fill, he cregut convenient preservar la seva intimitat

primer canvi de bolquer

Ahir el Peret i la Marta van provocar que hagués de canviar per primera vegada un bolquer. Bé de fet no el vaig canviar completament, sinó que tan sols vaig posar-ne un de net i vaig vestir la peque... però tot és començar i ja puc dir que he començat i no va sortir del tot malament. Sé que no és gaire, sembla que tots últimament estem una mica 'bloguejats' a nivell mental, però ja passarà

cap de setmana de compres

Això ja va prenent cos. Aquest cap de setmana hem fet adquisicions varies: moisés, gadjets de bany varios, llençols, tovalloles, sonalls, ninos, funda per la cuna, cambiador, funda cambiador, banyera, ..... etc. És a dir el Teo comença a tenir més coses a l'armari que jo mateix. I parlant de mobles el tema també va avançant, l'armari de l'habitació ja el tenim i només l'hem de recollir, la cuna, que està portant boig al meu pare, ja està pràcticament llesta i faltarà només la còmoda. És a dir, que en un parell de setmanes sembla que el Teo ja tindrà l'habitació feta i plena de tots els gadgets que 'necessita'. Sembla mentida com s'està omplint la casa de coses per ell. Sort que també he pogut comprar alguna coseta per mi, ja tenia enveja del peque.

Avui queden dos mesos justos per seu naixament (segons estimacions del metge), o sigui que comença el comte enrera

teo et presento a ta cosina Emma

Ja és el cinquè post d'avui, (això vol dir que heu de llegir els 4 d'abans i per ordre), i aquest és un de maco, crec. Simplement volia comentar que aquesta setmana ha nascut la Emma (no la del Pere i la Marta) dels Coscu-Bisauta i potser em repeteixo, però és molt maca (no entraré en comparacions odioses). Simplement ho destaco pq aquest parell tb els hi tinc molt d'àpreci i segon pq és l'últim naixament proper abans del nostre (sempre que no s'avancin ni l'Iker ni l'Hugo). Res, prou de paraules... Teo et presento a ta cosina... oi que és maca?

per cert tris....

... no em feu comentaris anònims que llavors em feu pensar i ja he pensat prou. Digueu-me qui sou (si sou el coco no cal que fa por)

per cert bis ...

...no ho havia comentat però, a que no us imagineu a qui li ha tocat fer de vocal a La Garriga el proper 27?

per cert..

... Tranquils que no m'estic fent de ciutadants amb tant de bilingüisme, no us preocupeu

se cierran unas puertas se abren otras

No tranquils, no us parlaré de portes ni d’amorios ni res semblant. Simplement se m’ha passat pe’l cap just quan tancava la porta del client a Granada i ara quan tot just fa cinc minuts he entrat per la porta de casa.

Realment tenia moltes ganes d’arribar a casa, sembla mentida, però aquesta ciutat, que mai m’havia convençut, cada vegada la sento més meva.

Com ja havia comentat, el fet d’estar allà sol m’ha portat moltes estones lliures (bé, de fet no tantes pq quan hi vaig no sé què passa que sempre acabo fent un munt d’hores), i això em provocava que el meu cap pensés i pensés. En res en particular, o si, però que no ve al cas.

Bé doncs, el fet és que ja estic a casa, que tenia ganes d’escriure alguna cosa i que ara me’n vaig a la meva terrasseta a prendre’m una birra i a escoltar una mica de música. Són quarts de deu, però em bé de gust brindar per aquesta ciutat, pel fet de que s’hagin acabar aquestes dues setmanes tan plenes de feines i sentiments i pensaments que només m’han fet sentir malament amb mi mateix i sobretot per mi, què coi!!!

O sigui que gent, ja torno a ser aquí i amb ganes de donar canya. Salut!!!!

mala semana en granada

Hoy todo es un poco diferente. Esta semana estoy trabajando en Granada, ya hace más de dos años que tengo un cliente aquí (Supermercados Covirán) y de vez en cuando me toca venir a hacer algunas cosillas. Normalmente vengo acompañado de un consultor y todo es un poco diferente, no estoy solo, el trabajo es un poco más agradecido, y suelen ser unos días de desconexión del trabajo diario que me sientan bien.

Esta vez está siendo diferente. Estoy aquí toda la semana, solo, con mucho trabajo poco agradecido y no es la mejor semana para estar lejos de lo mío, mi ciudad, mi gente, mi moto… No sé, realmente estoy algo tocado esta semana y el hecho de estar aquí no ayuda demasiado.

Son ya dos semanas duras por el trabajo como ya comenté en mi último post y emocionalmente tampoco están siendo unas buenas semanas. Estoy en un momento muy importante de mi vida, realmente tengo muchas ganas de conocer a Teo, de verle la cara, de disfrutarlo. Sin embargo siempre he sido una persona muy independiente y últimamente todo el mundo me recuerda que mi vida va a cambiar radicalmente, que se ha acabado el yo para ser nosotros y eso es algo que me supera un poco. Sé que va a ser una experiencia preciosa, ya lo está siendo, pero realmente siento como si en dos meses toda mi vida vaya a cambiar de golpe. Sé que estoy exagerando, que no es para tanto, pero no sé entre los miedos de si voy a saber como actuar, los comentarios de la gente y otras historias mías estoy un poco jodido estos días.

Y encima el Barça no hace más que dar disgustos!!!!

Realmente espero que mi próximo post sea más positivo, pero por ahora es lo que hay, que le vamos a hacer

fenya fenya i més fenya

Aquestes setmanes estàn sent molt dures per mi. Estic tenint molta feina que espero que a futur sigui productiva però que ara mateix només em suposa mals de caps i mooooltes hores de feina. Sé que això és un blog pel Teo, on pretenc explicar-li les meves sensacions durant l'embaràs i posteriors moments. El tema està en que tot i les hores de feina, no puc deixar de pensar en ell. Hi ha molts moments cada dia que m'hi fan pensar, un crio que passa per davant de la cafeteria quan estic fent un cafè, un altre que em fa ganyotes el cap de setmana quan passo per una botiga...

No sé, sé que no és molt, però sempre hi ha moments que em fan pensar en que en uns mesos un d'aquests crios que tira una ampolla al terra al meu costat, o que plora o que córrer davant el seu pare mentre juguen podem ser el Teo i jo.