fotos empordà

A en Teo li agrada l'empordà. Qui sap si fem un cop de cap... Al proper post explico com ha anat aquest cap de setmana tan interessant-motivador-inspirador.

PD: Merci Nat per aquest finde i per tantes altres coses

celutila a persona

http://www.flickr.com/photos/xanjopetas/

no em deixa pujar fotos, o sigui que les podeu consultar aquí

petites coses

Això cada dia va més ràpid, el Teo i jo estem passant per un bon moment, ens entenem i ens agrada estar junts. Aquest nen està canviant dia a dia, ja li estan sortint les dents de dalt, ja fa algun pas sòl, et diu adéu amb la mà quant marxes (imita el que li fem clar) i la veritat és que no pots fer més que somriure quan cada matí te’l trobes assegut a la cuna i quan et somriu quan et veu (encara que siguin quarts de vuit del matí). Vaja que en Teo està deixant de ser un bebè, però nem pas a pas...
Per la meva banda, intento disfrutar-lo cada dia una mica més, conciliant la feina amb la vida privada, i l’altre dia fins i tot a les set de la tarda estàvem passejant pel barri gòtic (la nanny havia marxat al dentista), i realment la sensació de poder-lo disfrutar així em va agradar molt.

Petits grans passos

“T’ha canviat la vida això de ser pare?” em pregunta força gent. La veritat és que mai sé ben bé què dir al respecte. És evident que han canviat les coses, ja no anem els divendres a sopar al ‘shawi’, ni vaig a jugar a futbol els dissabtes al migdia a la Garriga, i tantes altres petites coses. Com ja molts de vosaltres sabeu, acostumo a mostrar massa sovint els aspectes negatius de les coses, sóc un pèl ranci, què hi farem.
La veritat però és que sí que m’ha canviat la vida. Cada matí, quan he de marxar a treballar i en Teo ja està jugant amb la nanny i em mira amb aquella cara, se’m fa dur marxar de vora seu, em quedaria allà amb ell. Veure com va fent cada dia petites coses noves, com començar a caminar (ajudat clar) amb les seves adides adquirides per la Nat, picar de mans, jugar amb la seva boca a fer sorolls imitant el que li fem, veure’l jugar a l’hora del bany a la banyera, veure com cada dia té una personalitat més definida (fa una cara de punyeter que l’hauríeu de veure). Res tot això i més petites coses que fan que, resumint, pugui dir que clar que m’ha canviat la vida, però que totes aquestes petites coses i moments fan que valgui la pena

Seguim endevant

Estic en un bon moment de la meva vida, amb en Teo i la Nat estem molt a gust, el disfrutem tot el que podem i a la feina, bueno, vaig una mica més tranquil que el que s'havia esdevingut habitual.

Millor imatges que no pas paraules, que em resulta resumir una vida d'un mes en un post de 30 línees, és poc una linea per dia

un febrer poc prolífic

Ha estat un mes tonto, amb les excuses de sempre i les poques novetats a explicar, que han portat a que tingués el blog un xic abandonat.
Seguim sense gaires novetats, en Teo està per menjar-se’l, la veritat és que és una joia com a bebè. Perdó, si que hi ha novetats, en Peret, el meu company d’aventures escandinaves tornarà a ser pare, i ens ho diu el dia que sa filla Emma fa un any!!! Poc puc dir a part que realment em va fer molta il.lusió. Si seguim a aquest ritme.... i tenint en compte que l’Emma i en Teo es porten cinc mesets... a veure si vol dir que haurem de començar a pensar en encarregar una germaneta!!!!! No ens atabalem, no ens atabalem, que en Teo encara li queda molt de temps de regnat.
A part d’això, tothom sap que hi ha hagut el.leccions, però el que molts de vosaltres no coneixeu és que en Teo ha participat activament amb son pare. Què més, què més? (com diria una companya de feina quan una conversa està en punt mort..) doncs que nois, no pretenc ser un agonies però aquí el mestre està una mica cremadot/cansat de la seva actual vida laboral, i realment tinc ganes d’explotar més la faceta personal de la meva vida

adjunto una foto...

ja té sis mesos!!

Avui en Teo ha fet sis mesos, això vol dir que jo he complert sis mesos com a pare... i n'estic encantat. El temps ha passat ràpid, però hem disfrutat el que hem pogut (no penso parlar de feina). Moltes felicitats boleta, que sàpigues que ton pare està molt orgullós de tu