dit i fet

A l'últim post comentava que tenia ganes d'anar a Formentera, doncs això, dit i fet. Encara que sembli estrany, em vaig posar les piles i he organitzat el viatget. Volem amb punts d'iberia, algún dia m'havien de servir i ens instal.lem a una caseta a un preu mòdic, de fet si no fos pq me l'ha recomenat un de la feina, diria que alguna cosa rara ha de tenir.

I ara que ja està tot organitzat només falta que arribi el maig per poder tenir aquesta merescuda escapada en família, i potser amb acompanyants, ja veurem.

Per una altra banda, hem hagut de despatxar la nanny, vam descobrir que es passava el matí connectada a una espècie de Facebook i al You Tube. Tot i que va ser dur haver-la d'acomiadar, ja quasi portava un any amb nosaltres i amb el Teo era una joia, no ens va quedar un altre, dit i fet. Ara implica que porto al Teo a la guarde cada matí, això implica llevar-se d'horeta i per mi això és dur, però també paga la pena veure com es desperta en Teo amb un somriure cada dia.

un breu resum de dos mesos

Ja fa dos meses que no escric res, ha estat una mica de tot, no hi ha hagut gaires coses a explicar, simplement m’agradaria destacar els caps de setmana. Aquests freds diumenges de cap de setmana els estem aprofitant per anar al Club Natació Barcelona on la Nat i en Teo estan fent un curs de natació, la Nat no el necessita, però en Teo sí. La veritat és que s’ho passa molt bé a la piscina, li encanta picar de peus, jugar amb els flotadors i saltar. Aquest nen és la meva alegria més gran (tu tb carinyo, però ja saps què vull dir) i no puc més que dir coses bones d’ell.

Respecte a la feina, estan sent uns mesos de bogeria, i just en aquest moment se’m nombra responsable de RRHH. He agafat el millor moment vaja. Ara mateix simplement tinc ganes d’escapar-me a Formentera

En el tema dels amics, suposo que anem tots igual, perquè ja fa més d’un mes que no parlo ni amb en Pere ni en Guillem, ja va sent hora no?

Per últim, ja hem tancat les vacances d’estiu, dues setmanetes a una casa rural a l’Empordà, no serà com m’imaginava, però algun any espero poder tenir les vacances de ‘luxe’ que tant desitjo

bon any a tothom

dies de poc descans

Ja fa uns dies que el petit Teo va encadenant una malaltia rera l'altre. Des de que va a la guarderia, em sembla que han notat un increment en el seu anàlisis d’absentisme, pobret ha estat tants dies a casa com a la guarde. Dic pobret perquè realment fa pena de veure quan està com aquests últims dies, amb son i només vol estar en braços dels seus pares.
Pobrets també nosaltres, que això ens està implicant unes llargues nits amb poques hores de son i, la veritat, fan que anem cansats a més de incrementar el nostre nivell de mala lluna.
Així doncs, pel bé de’n Teo, del nostre i de la gent que ens ha de patir, millor que millori ben aviat.
A part d’això, aquest mes està sent un altre dels de moltes hores de feina i poc temps lliure i poques sortidetes en moto per no dir cap.
Però bé, ara comencem un ‘pont’ que serà fantàstic per descansar i després ja s’acosten les vacances de Nadal, la paga extra, el variable i, si la crisis i els caps ho permeten, un augment de sou

Ja aniré explicant, però ja aviso que durant el que queda de mes, la meva participació bloggaire estarà en crisis.

yes we can

Tot i ser un blog sobre les meves aventures com a pare, no puc estar-me de congraturar-me per la victòria de n'Obama.

Per cert el meu petit Teo ja té un amiguet a la guarde i ja s'ha fet el primer petó als morros amb una mossa, la Carla, i davant dels nostres morros el canalla

nou blog del tete

Doncs això que m'he decidit a obrir un nou blog més relacionat amb els temes de motos. No volia barrejar coses, totes dues importants per mi i per tant susceptibles de tenir el seu propi espai
http://xanmoteru.blogspot.com/

En referència a en Teo, només puc dir que últimament ens té encantats. Comença a entendre les 'ordres' que li donem, riu com mai i segueix fent petits avenços personals com seure sol, passejar sol el seu drac-caminador, dir per fi mama i sobretot, li té un amor als gossos que no hi ha forma d'explicar, es passa el dia cridant el seu 'guaguau' de peluix i a tots els de veritat que veu al carrer. La veritat és que ens té encantats aquest noiet i només ens sap greu no poder-lo disfrutar més temps, però avui no em queixaré, que tot just és dilluns i acabem de sortir de un bon cap de setmana tots junts

ja tenim guillemet

Simplement felicitar a la Marta, en Peret i l'Emma pel nou membre de la família Esteve - Casals. Molts petons a tots i ens veiem en molt breu tots, que ja tinc ganes de conèixer en Guillemet