bon any a tothom

dies de poc descans

Ja fa uns dies que el petit Teo va encadenant una malaltia rera l'altre. Des de que va a la guarderia, em sembla que han notat un increment en el seu anàlisis d’absentisme, pobret ha estat tants dies a casa com a la guarde. Dic pobret perquè realment fa pena de veure quan està com aquests últims dies, amb son i només vol estar en braços dels seus pares.
Pobrets també nosaltres, que això ens està implicant unes llargues nits amb poques hores de son i, la veritat, fan que anem cansats a més de incrementar el nostre nivell de mala lluna.
Així doncs, pel bé de’n Teo, del nostre i de la gent que ens ha de patir, millor que millori ben aviat.
A part d’això, aquest mes està sent un altre dels de moltes hores de feina i poc temps lliure i poques sortidetes en moto per no dir cap.
Però bé, ara comencem un ‘pont’ que serà fantàstic per descansar i després ja s’acosten les vacances de Nadal, la paga extra, el variable i, si la crisis i els caps ho permeten, un augment de sou

Ja aniré explicant, però ja aviso que durant el que queda de mes, la meva participació bloggaire estarà en crisis.

yes we can

Tot i ser un blog sobre les meves aventures com a pare, no puc estar-me de congraturar-me per la victòria de n'Obama.

Per cert el meu petit Teo ja té un amiguet a la guarde i ja s'ha fet el primer petó als morros amb una mossa, la Carla, i davant dels nostres morros el canalla

nou blog del tete

Doncs això que m'he decidit a obrir un nou blog més relacionat amb els temes de motos. No volia barrejar coses, totes dues importants per mi i per tant susceptibles de tenir el seu propi espai
http://xanmoteru.blogspot.com/

En referència a en Teo, només puc dir que últimament ens té encantats. Comença a entendre les 'ordres' que li donem, riu com mai i segueix fent petits avenços personals com seure sol, passejar sol el seu drac-caminador, dir per fi mama i sobretot, li té un amor als gossos que no hi ha forma d'explicar, es passa el dia cridant el seu 'guaguau' de peluix i a tots els de veritat que veu al carrer. La veritat és que ens té encantats aquest noiet i només ens sap greu no poder-lo disfrutar més temps, però avui no em queixaré, que tot just és dilluns i acabem de sortir de un bon cap de setmana tots junts

ja tenim guillemet

Simplement felicitar a la Marta, en Peret i l'Emma pel nou membre de la família Esteve - Casals. Molts petons a tots i ens veiem en molt breu tots, que ja tinc ganes de conèixer en Guillemet

Mala quinzena

Setembre ha estat un mes més aviat xungo, encostipat, grips, mals de panxa, molta feina i una baixa significativa al meu equip de treball, tot barrejat com un còctel difícil d’empassar.
Això jo, en Teo pobret, això de començar la guarde no li ha anat gaire millor, en tot el mes hi ha anat la meitat de dies, l’altre meitat malalt a casa i encara segueix així el pobre. Ahir el vam tornar a portar a la pediatre i ens va dir que quinze dies de quarantena a casa, lluny de la guarde i de tots els virus que per allà corren. Pobret, medicines a dojo, s’ha aprimat enlloc d’engreixar-se i a sobre està moix tot el temps.
La Nat de moment és la única que es salva a nivell de salut, i esperem que així segueixi
Esperem que aquest octubre que ara comença sigui una mica millor, de moment demà faig una ‘expedició’ en moto, un curs de cap de setmana amb motos bmw d’enduro-trail. Què voleu, cada cop m’està agafant més gust a això d’anar amb moto.

avenços

Un simple post per resumir els petits avenços d’en Teo:
· EnTeo ja camina, encara no perfectament, però prou bé
· En Teo es queda embadalit amb les rosses, desconeixem si només amb les guapes o amb totes, de moment als casos observats eren totes de bon veure
· En Teo ja beu amb canyeta
· En Teo disfruta amb la CocaCola, la Pepsi, no li deixarem testar que prou disgustos em donen a mi
· En Teo s’acaba de despertar, o sigui que vaig a veure què necessita el senyoret