Ahir, com gairebé tots els dissabtes, vaig anar a jugar a futbol a la Garriga i després a dinar al ‘Manolo IV’ amb el meu pare. Ahir, per això, no va ser com altres dissabtes, en els que la pressa per tornar cap a BCN (on sempre hi ha alguna cosa a fer) m’impedien passar una estona més amb el meu pare. Per mi Teo, és important la meva relació amb el meu pare, per molts motius però, ara que sé que tu em convertiràs en pare, m’hi sento més a prop, o com a mínim ho intento. Per desgràcia Teo, la teva avia va morir fa quatre anys i, per això, encara és més important aquest vincle de sang amb el meu pare.
Bé, el fet és que després de dinar, vam anar cap a casa i vam estar xerrant una estona. De res en particular, l’hort de casa, el llimoner que no fa bones llimones tot i estar-ne carregat, la gespa que està seca i plena de males herbes...Tot seguit li vaig preguntar al meu pare per unes fotografies que feia molt de temps que li vaig demanar i que el pobre home no recordava on eren. Fa uns mesos em va dir que finalment les havia trobat en una capsa de sabates, però encara no les hi havia tornat a demanar. Doncs ahir, per fi, les hi vaig demanar i les vam estar mirant junts. Només puc dir que va ser especial, un d’aquells moments que uneixen i que emocionen quan els records del passat tornen a la memòria. Em va agradar escoltar com el meu pare m’explicava coses de quan estava treballant a l’Ametlla, o de quan estava fent l’estructura del llit que fa un parell d’anys era el meu llit del pis amb el Guillem a BCN, dels seus companys, de les amigues de ma mare quan era a Suïssa treballant... No sé va ser especial i va valer la pena
Aqui em tens Teo amb ma mare i mon germà, quan jo tenia vora un any a sobre el mític Renault 6. Anys després d'aquesta fotografia, el meu germà va comètrer l'error d'intentar ensenyar-me a conduïr massa aviat, el resultat va ser que gairebé acabem tots dos i el cotxe al riu
En aquesta estic amb el meu pare i amb el meu avi matern a Galicia:
