23 marzo 2007

reflexions de pare 'primerizo'

Aquestes últimes setmanes la feina m’està absorbint massa. Arribo tard i cansat a casa i amb prou feines puc interactuar amb la Nat i en Teo (ara per ara son tot un). Em fot per diferents motius.
Últimament, parlant del tema Teo amb diferents pares a clients, m’he trobat amb un fet que es repetia a força d’ells. Se’n penedien molt pq s’havien perdut l’infantesa dels seus respectius primers fills i ho estaven intentant corregir amb els segons. Sincerament, no m’agradaria que em passés això amb en Teo i sincerament no m’ho puc imaginar. Sóc conscient que no podré dedicar-li tot el temps que m’agradaria (hem de currar si volem viure), però no vull ser un d’aquests pares. Intentaré no ser-ho

No hay comentarios: