petites coses

Això cada dia va més ràpid, el Teo i jo estem passant per un bon moment, ens entenem i ens agrada estar junts. Aquest nen està canviant dia a dia, ja li estan sortint les dents de dalt, ja fa algun pas sòl, et diu adéu amb la mà quant marxes (imita el que li fem clar) i la veritat és que no pots fer més que somriure quan cada matí te’l trobes assegut a la cuna i quan et somriu quan et veu (encara que siguin quarts de vuit del matí). Vaja que en Teo està deixant de ser un bebè, però nem pas a pas...
Per la meva banda, intento disfrutar-lo cada dia una mica més, conciliant la feina amb la vida privada, i l’altre dia fins i tot a les set de la tarda estàvem passejant pel barri gòtic (la nanny havia marxat al dentista), i realment la sensació de poder-lo disfrutar així em va agradar molt.

Petits grans passos

“T’ha canviat la vida això de ser pare?” em pregunta força gent. La veritat és que mai sé ben bé què dir al respecte. És evident que han canviat les coses, ja no anem els divendres a sopar al ‘shawi’, ni vaig a jugar a futbol els dissabtes al migdia a la Garriga, i tantes altres petites coses. Com ja molts de vosaltres sabeu, acostumo a mostrar massa sovint els aspectes negatius de les coses, sóc un pèl ranci, què hi farem.
La veritat però és que sí que m’ha canviat la vida. Cada matí, quan he de marxar a treballar i en Teo ja està jugant amb la nanny i em mira amb aquella cara, se’m fa dur marxar de vora seu, em quedaria allà amb ell. Veure com va fent cada dia petites coses noves, com començar a caminar (ajudat clar) amb les seves adides adquirides per la Nat, picar de mans, jugar amb la seva boca a fer sorolls imitant el que li fem, veure’l jugar a l’hora del bany a la banyera, veure com cada dia té una personalitat més definida (fa una cara de punyeter que l’hauríeu de veure). Res tot això i més petites coses que fan que, resumint, pugui dir que clar que m’ha canviat la vida, però que totes aquestes petites coses i moments fan que valgui la pena