petites coses

Això cada dia va més ràpid, el Teo i jo estem passant per un bon moment, ens entenem i ens agrada estar junts. Aquest nen està canviant dia a dia, ja li estan sortint les dents de dalt, ja fa algun pas sòl, et diu adéu amb la mà quant marxes (imita el que li fem clar) i la veritat és que no pots fer més que somriure quan cada matí te’l trobes assegut a la cuna i quan et somriu quan et veu (encara que siguin quarts de vuit del matí). Vaja que en Teo està deixant de ser un bebè, però nem pas a pas...
Per la meva banda, intento disfrutar-lo cada dia una mica més, conciliant la feina amb la vida privada, i l’altre dia fins i tot a les set de la tarda estàvem passejant pel barri gòtic (la nanny havia marxat al dentista), i realment la sensació de poder-lo disfrutar així em va agradar molt.