05 diciembre 2008

dies de poc descans

Ja fa uns dies que el petit Teo va encadenant una malaltia rera l'altre. Des de que va a la guarderia, em sembla que han notat un increment en el seu anàlisis d’absentisme, pobret ha estat tants dies a casa com a la guarde. Dic pobret perquè realment fa pena de veure quan està com aquests últims dies, amb son i només vol estar en braços dels seus pares.
Pobrets també nosaltres, que això ens està implicant unes llargues nits amb poques hores de son i, la veritat, fan que anem cansats a més de incrementar el nostre nivell de mala lluna.
Així doncs, pel bé de’n Teo, del nostre i de la gent que ens ha de patir, millor que millori ben aviat.
A part d’això, aquest mes està sent un altre dels de moltes hores de feina i poc temps lliure i poques sortidetes en moto per no dir cap.
Però bé, ara comencem un ‘pont’ que serà fantàstic per descansar i després ja s’acosten les vacances de Nadal, la paga extra, el variable i, si la crisis i els caps ho permeten, un augment de sou

Ja aniré explicant, però ja aviso que durant el que queda de mes, la meva participació bloggaire estarà en crisis.

05 noviembre 2008

yes we can



Tot i ser un blog sobre les meves aventures com a pare, no puc estar-me de congraturar-me per la victòria de n'Obama.

Per cert el meu petit Teo ja té un amiguet a la guarde i ja s'ha fet el primer petó als morros amb una mossa, la Carla, i davant dels nostres morros el canalla

20 octubre 2008

nou blog del tete

Doncs això que m'he decidit a obrir un nou blog més relacionat amb els temes de motos. No volia barrejar coses, totes dues importants per mi i per tant susceptibles de tenir el seu propi espai
http://xanmoteru.blogspot.com/

En referència a en Teo, només puc dir que últimament ens té encantats. Comença a entendre les 'ordres' que li donem, riu com mai i segueix fent petits avenços personals com seure sol, passejar sol el seu drac-caminador, dir per fi mama i sobretot, li té un amor als gossos que no hi ha forma d'explicar, es passa el dia cridant el seu 'guaguau' de peluix i a tots els de veritat que veu al carrer. La veritat és que ens té encantats aquest noiet i només ens sap greu no poder-lo disfrutar més temps, però avui no em queixaré, que tot just és dilluns i acabem de sortir de un bon cap de setmana tots junts

09 octubre 2008

ja tenim guillemet

Simplement felicitar a la Marta, en Peret i l'Emma pel nou membre de la família Esteve - Casals. Molts petons a tots i ens veiem en molt breu tots, que ja tinc ganes de conèixer en Guillemet

02 octubre 2008

Mala quinzena

Setembre ha estat un mes més aviat xungo, encostipat, grips, mals de panxa, molta feina i una baixa significativa al meu equip de treball, tot barrejat com un còctel difícil d’empassar.
Això jo, en Teo pobret, això de començar la guarde no li ha anat gaire millor, en tot el mes hi ha anat la meitat de dies, l’altre meitat malalt a casa i encara segueix així el pobre. Ahir el vam tornar a portar a la pediatre i ens va dir que quinze dies de quarantena a casa, lluny de la guarde i de tots els virus que per allà corren. Pobret, medicines a dojo, s’ha aprimat enlloc d’engreixar-se i a sobre està moix tot el temps.
La Nat de moment és la única que es salva a nivell de salut, i esperem que així segueixi
Esperem que aquest octubre que ara comença sigui una mica millor, de moment demà faig una ‘expedició’ en moto, un curs de cap de setmana amb motos bmw d’enduro-trail. Què voleu, cada cop m’està agafant més gust a això d’anar amb moto.

13 septiembre 2008

avenços

Un simple post per resumir els petits avenços d’en Teo:
· EnTeo ja camina, encara no perfectament, però prou bé
· En Teo es queda embadalit amb les rosses, desconeixem si només amb les guapes o amb totes, de moment als casos observats eren totes de bon veure
· En Teo ja beu amb canyeta
· En Teo disfruta amb la CocaCola, la Pepsi, no li deixarem testar que prou disgustos em donen a mi
· En Teo s’acaba de despertar, o sigui que vaig a veure què necessita el senyoret

08 septiembre 2008

sant tornem-hi

Un sant inexistent que em serveix per reprendre l'activitat blogaire. Fa dies que penso a fer-ho però em sembla que ja tocava. Ja fa una setmaneta que vam tornar a la feina, i no va ser precisament un aterratge gaire suau. Al tercer dia ja veia com al sortir del client, ja era fosc. No us podeu pas imaginar la sensació de desolació que em va invair. A part d'això tinc tantes coses a explicar com a pare orgullós: en Teo ja ha començat la guarde, avui hi he passat i l'he vist allà amb la seva bata vermella i blanca jugant amb altres crios (més aviat sol amb un altre crio al costat). En Teo es pot dir que ja camina, ja li està sortint la cinquena dent, ja entén molt i comença a fer rabietes, i no us podríeu creure lo irresistible que es posa quan fa cara pillo, sé que sóc son pare, però està per menjar-se'l.

Per últim, les vacances a Lanzarote. Simplement molt millor del que m'esperava, sí que podria coses negatives, molt anglès que només feia que torrar-se a la piscina de l'hotel, uns apartaments un pel passats de moda, però realment, poc més negatiu puc dir. La resta molt positiu, les obres i sobretot la casa d’en Cesar Manrique, el paisatge, canviant i sorprenent, les platges de sorra negre, el vent i les onades i.. les meves primers lliçons de Kite, és un divertimento molt agradable, i Famara, un poblet i una platja que em van enamorar. Podeu veure algunes de les fotos al blog d’en Teo.

14 agosto 2008

tornem-hi

... a les vacances, acabo de fer la última reunió després d'aquests quatre dies intensius i intensos de feina, però ja està, la reunió ha anat bé i es pot dir que ja estic de nou de vacances. Tornar a gaudir d’en Teo i la Nat, poder fer alguna migdiada a Ciutadilla gracies a la inestimable col·laboració dels sogres, una escapadeta a Lanzarote, sol, piscina i excursions, mmm... no sona malament no? Això sí, ja pensant que el proper any ens hem de llogar una masia a la nostra comarca tot un mes... algú s'apunta a sufragar-ne les despeses....

11 agosto 2008

primera setmana de vacances

Aquesta setmana hem estat a Sant Pere Pescador amb la Raquel, l'Agus i l'Hugo (uns dies més gran que en Teo). Ha sigut entretingut i també cansat, però ha valgut la pena per veure com feia cada dia més passos sol, i com jugava a la piscina i a la platja (la sorra també li agrada força, per menjar dic).
A banda, hem tornat a sa Tuna i a la comarca, a conèixer nous pobles del baix empordà i cada dia estem més enamorats d'aquesta zona i de les seves masies. Les fotos les penjarem al blog de'n Teo que jo ara no les tinc baixades al pc.

PD: ara toca una setmana de feina i dp tornem-hi, ja podria ser tot l'any així no?

29 julio 2008

un any i en kiku

Avui és un dia especial, avui és l'aniversari de'n Teo. Un any disfrutant d'aquest enano que ja no és tan enano. A més el meu pare sembla que no té res greu i per rematar-ho desde fa una setmana, el passat 23, sóc tiet d'un petit kiku que és preciós.
Encara no sóm a l'empordà, però les coses van seguint el seu curs

25 junio 2008

cabòries

Cada St Joan intentem fer alguna cosa especial, la revetlla és el meu aniversari i m’agrada començar la nova temporada amb força. Aquest any, aprofitant el pont, hem anat quatre dies a una masia a l’Empordà, prop de Cruïlles. Al principi no va ser gaire bo, cues de sortida, cues a la Roca, cues a Girona, una estona per una carretera buida, un tram llarg de camí de sorra i travessar un bosc no apte per tots els vehicles. Optimista que sóc, ja pensava ‘on cxx m’ha portat la Nat, jo que em pensava que anava vora Sa Tuna’. Ja va sent hora que aprengui a ser una mica més optimista crec.

La masia, de fet uns apartaments adossats a la masia, no eren de grans luxes, però puc afirmar que han estat uns dies d’allò més interessants. Abans de res hem pogut desconnectar, prendre el sol i gaudir d’en Teo que és el més important, i no per aquest ordre.

Vam coincidir amb dues parelles, les seves criatures (Clàudia de 6 anys, Lluna de 4 i Mies de dos) i el gos d’en Mies, en Dhun (de 8 anys, el més gran en tots els sentits). En Teo crec que ha crescut de cop jugant amb aquestes personetes, li encanten els nens i els buscava a totes hores, tot i que també crec que a vegades tenia ganes de fugir-ne, en especial de la Lluna que era un bitxo.

El dia del meu aniversari vam anar a Sa Tuna, d’horeta per aprofitar una mica el matí i amb la idea de dinar allà. Va ser una bluff, ja que vam tenir boira tot el matí. Això sí, no puc descriure com em fa sentir aquesta cala, i més poder-li ensenyar a en Teo. La nit de la revetlla la vam passar sopant la Nat i jo amb un sopa improvisat, però després els veïns ens van convidar a fer la coca amb ells. Jo socialitzant, qui ho hauria dit!.

He de reconèixer que ha estat una de les nits més estranyes de la meva vida, però d’aquelles que deixen petjada. He d’anticipar que aquestes parelles estaven al voltant dels 38 anys i viuen a Barcelona, però tenen llogats els apartaments tot l’any per pujar cada cap de setmana. Dit això, durant aquesta nit vam parlar de moltes coses, però una sobre la que rondava tota la conversa (sé que no m’expressaré amb la claredat ni prosa d’en Guillem, però farem el que podrem). La idea de la felicitat absoluta entesa com poder criar al teu fill, fent una feina que t’agradi i t’ho permeti, i en un lloc on sàpigues que creixerà a gust i tu ho podràs disfrutar. Tot i que no és la solució, totes tres parelles coincidíem en el desig de criar els nostres fills a l’Empordà, a un mas.

Dit així, m’imagino que molts de vosaltres podeu pensar que són cabòries de tres parelles mig aposentades i somiatruites. Aquesta nit va ser molt diferent d’això, estem molt lluny de ser això, creieu-me. Va haver-hi una persona que em va marcar especialment, el Mies (pare d’en Mies). És una d’aquelles persones que et remouen, que et fan pensar, moure’t, reaccionar (el que el meu cap diria ‘líder’), em va recordar a tu Guillem. Bé el fet és aquest, que ja n’hi ha prou de queixes i de somiar en truites sense marcar objectius assumibles, però objectius al cap i a la fi. Sé que no tindrem una masia a l’Empordà en breu, o potser mai, però el fet no és aquest, el fet és que em sembla que se m’ha activat un ‘led’ que espero que no s’apagui, perquè m’agrada pensar que puc arribar a ser feliç amb la meva família i vull gaudir-ne.

No vull rellegir el que he escrit pq coneixent-me ho esborraria en gran part (un secret: abans, quan escrivia, no esborrava, sinó que cremava els meus escrits per no tornar a ser llegits)
I vet aquí un gat, vet aquí un gos... la bombeta se m’ha fos? No era així oi?

fotos empordà

A en Teo li agrada l'empordà. Qui sap si fem un cop de cap... Al proper post explico com ha anat aquest cap de setmana tan interessant-motivador-inspirador.

PD: Merci Nat per aquest finde i per tantes altres coses

17 junio 2008

celutila a persona

http://www.flickr.com/photos/xanjopetas/

no em deixa pujar fotos, o sigui que les podeu consultar aquí

21 mayo 2008

petites coses

Això cada dia va més ràpid, el Teo i jo estem passant per un bon moment, ens entenem i ens agrada estar junts. Aquest nen està canviant dia a dia, ja li estan sortint les dents de dalt, ja fa algun pas sòl, et diu adéu amb la mà quant marxes (imita el que li fem clar) i la veritat és que no pots fer més que somriure quan cada matí te’l trobes assegut a la cuna i quan et somriu quan et veu (encara que siguin quarts de vuit del matí). Vaja que en Teo està deixant de ser un bebè, però nem pas a pas...
Per la meva banda, intento disfrutar-lo cada dia una mica més, conciliant la feina amb la vida privada, i l’altre dia fins i tot a les set de la tarda estàvem passejant pel barri gòtic (la nanny havia marxat al dentista), i realment la sensació de poder-lo disfrutar així em va agradar molt.

07 mayo 2008

Petits grans passos

“T’ha canviat la vida això de ser pare?” em pregunta força gent. La veritat és que mai sé ben bé què dir al respecte. És evident que han canviat les coses, ja no anem els divendres a sopar al ‘shawi’, ni vaig a jugar a futbol els dissabtes al migdia a la Garriga, i tantes altres petites coses. Com ja molts de vosaltres sabeu, acostumo a mostrar massa sovint els aspectes negatius de les coses, sóc un pèl ranci, què hi farem.
La veritat però és que sí que m’ha canviat la vida. Cada matí, quan he de marxar a treballar i en Teo ja està jugant amb la nanny i em mira amb aquella cara, se’m fa dur marxar de vora seu, em quedaria allà amb ell. Veure com va fent cada dia petites coses noves, com començar a caminar (ajudat clar) amb les seves adides adquirides per la Nat, picar de mans, jugar amb la seva boca a fer sorolls imitant el que li fem, veure’l jugar a l’hora del bany a la banyera, veure com cada dia té una personalitat més definida (fa una cara de punyeter que l’hauríeu de veure). Res tot això i més petites coses que fan que, resumint, pugui dir que clar que m’ha canviat la vida, però que totes aquestes petites coses i moments fan que valgui la pena

13 abril 2008

Seguim endevant

Estic en un bon moment de la meva vida, amb en Teo i la Nat estem molt a gust, el disfrutem tot el que podem i a la feina, bueno, vaig una mica més tranquil que el que s'havia esdevingut habitual.
Millor imatges que no pas paraules, que em resulta resumir una vida d'un mes en un post de 30 línees, és poc una linea per dia

12 marzo 2008

un febrer poc prolífic


Ha estat un mes tonto, amb les excuses de sempre i les poques novetats a explicar, que han portat a que tingués el blog un xic abandonat.
Seguim sense gaires novetats, en Teo està per menjar-se’l, la veritat és que és una joia com a bebè. Perdó, si que hi ha novetats, en Peret, el meu company d’aventures escandinaves tornarà a ser pare, i ens ho diu el dia que sa filla Emma fa un any!!! Poc puc dir a part que realment em va fer molta il.lusió. Si seguim a aquest ritme.... i tenint en compte que l’Emma i en Teo es porten cinc mesets... a veure si vol dir que haurem de començar a pensar en encarregar una germaneta!!!!! No ens atabalem, no ens atabalem, que en Teo encara li queda molt de temps de regnat.
A part d’això, tothom sap que hi ha hagut el.leccions, però el que molts de vosaltres no coneixeu és que en Teo ha participat activament amb son pare. Què més, què més? (com diria una companya de feina quan una conversa està en punt mort..) doncs que nois, no pretenc ser un agonies però aquí el mestre està una mica cremadot/cansat de la seva actual vida laboral, i realment tinc ganes d’explotar més la faceta personal de la meva vida


adjunto una foto...


29 enero 2008

ja té sis mesos!!

Avui en Teo ha fet sis mesos, això vol dir que jo he complert sis mesos com a pare... i n'estic encantat. El temps ha passat ràpid, però hem disfrutat el que hem pogut (no penso parlar de feina). Moltes felicitats boleta, que sàpigues que ton pare està molt orgullós de tu

13 enero 2008

Reflexions


Això de no escriure gaire sovint s’està tornant massa habitual. Sí que hi ha coses a explicar sobre com estic, el que hem fet, la feina i sobretot en Teo, però simplement he perdut l’hàbit i no m’agrada massa que això passi. Intentarem tenir el blog una mica més al dia.


Fent un petit exercici de relectura, veig que he perdut una mica el fil conductor del bog, que vull que sigui una espècie de diari personal que pugui llegir en Teo de gran. En Teo, és un gran tema, la veritat és que és increïble veure el ràpid que creix, els petits avanços que va fent setmana rera setmana, va començar a agafar coses, després a tirar-les, va continuar imitant el Cuní (fent els cops a la taula però sense el ‘prou, prou, prou’), ara fent ‘ta-ta-ta’ i sempre sempre, regalant un somriure a tothom que li fa una gràcia. Estem tenint molta sort amb aquest ‘enano’, tot el que ens dona són alegries a canvi de molt poc (despeses en papilles per exemple, que ja fa un mes que en pren).



01 enero 2008

ja fa un any que dura això

Us explicaria el viatge a Roma, SPQR, però ara no toca. Simplement volia comentar que fa un any i uns pocs dies va començar aquest blog, i que amb moments bons, millors i alguns de no tan bons, ha intentat ser un diari públic de la meva vida. Aquest any seguirem igual, espero que amb més regularitat. Bon 2008 a tothom