un febrer poc prolífic

Ha estat un mes tonto, amb les excuses de sempre i les poques novetats a explicar, que han portat a que tingués el blog un xic abandonat.
Seguim sense gaires novetats, en Teo està per menjar-se’l, la veritat és que és una joia com a bebè. Perdó, si que hi ha novetats, en Peret, el meu company d’aventures escandinaves tornarà a ser pare, i ens ho diu el dia que sa filla Emma fa un any!!! Poc puc dir a part que realment em va fer molta il.lusió. Si seguim a aquest ritme.... i tenint en compte que l’Emma i en Teo es porten cinc mesets... a veure si vol dir que haurem de començar a pensar en encarregar una germaneta!!!!! No ens atabalem, no ens atabalem, que en Teo encara li queda molt de temps de regnat.
A part d’això, tothom sap que hi ha hagut el.leccions, però el que molts de vosaltres no coneixeu és que en Teo ha participat activament amb son pare. Què més, què més? (com diria una companya de feina quan una conversa està en punt mort..) doncs que nois, no pretenc ser un agonies però aquí el mestre està una mica cremadot/cansat de la seva actual vida laboral, i realment tinc ganes d’explotar més la faceta personal de la meva vida

adjunto una foto...