m'estan canviant

Una aspecte que m’ha caracteritzat desde ja fa uns anys, ha estat el satisfer els meus 'caprichitos' de gadgets tecnològics. Sé que no és una cosa de la que estar-ne especialment orgullós, però què hi farem, sóc així.

Bé doncs, ahir va ser un d’aquests dies. Ja feia dies que hi pensava però ahir vaig tenir un altre dels meus impulsos consumistes. En arribar l’hora de dinar vaig decidir que anava a comprar-me un nou mòbil que substituís el meu personal (ja fa més de dos anys que el ting). En principi simplement havia de ser un telf que m’agradés i que tingués un mínim de prestacións (bluetooth, wifi, quatribanda, ...) Després de remenar per unes quantes botigues (fnac, corte inglés, vodafone, movistar, boulevar rosa....) em vaig adonar que el petit ésser asexuat (i la veu de la Nat repetint al meu cap que no ho fes) tenien més pes que no pas el 'capritxet'. Vaig tornar cap a l'oficina amb les mans pràcticament buides (em vaig gastar 12 euros en un hub usb)

anem millorant?

El fet de descobrir el concepte de blog, ha despertat en mi una antiga costum, la d’escriure els meus pensaments. Fa anys, vora deu ja, acostumava a escriure força sovint. Acostumaven a ser pensaments profunds plasmats en algun paper qualsevol que finalment acabaven devorats pel foc d’un misto.

Ara, cada vegada m'agrada més el fet de tenir un blog, estic recuperant alguna cosa molt meva. Ara em preocupo del contingut escrit i visual. Això últim, en mi equival a passar-me hores mirant, jugant i triant els colors del fons del blog. Després de una bona estona, m'he adonat de diferents coses:
Necessito un curs introductori d'html per poder editar el blog
Sóc un disenyador frustrat i per tant, de moment hauré de tirar d’un disseny parit prèviament per algú altre amb més coneixements, que no més gust
Escriure potser no és el meu fort, la fotografia potser tampoc i segurament va sent hora de dedicar-li més temps a la futura mare i menys al blog

Això va de debò

Cada vegada sóc més conscient de la meva futura situació i, en això, hi té molt a veure el fet de veure com la panxa de la nat va creixent cada dia més.
Sembla mentida, normalment no es notem gaire els canvis físics de les persones a les que veiem sovint, o cada dia com és el cas, però amb la nat, m’està passant que cada dia la veig més embarassada. I no, no són deliris d'un futur pare, a la seva feina també li diuen. Sembla clar que la tortuga amb cap d'alien asexuat s’està fent cada dia més gran allà dins.

Hi ha uns amics, el Pere i la Marta, també 'embarassats' que fan una cosa que m'ha agradat molt. Cada setmana (bé, de fet no sé cada quant, només sé que ho fan cada cert temps), fan una foto a la Marta de perfil. La idea em va agradar al moment, i em sembla que comença a ser hora de començar. Bé, de fet, aquest va ser la principal excusa per gastar-me els calers en una càmera reflex digital (també hi té molt a veure el fet que feia molt de temps que em rondava pel cap)

baby boom

No us creureu el que a continuació us explicaré ja que ni jo mateix m'ho crec encara.
Sintetitzant molt, com acostumo a fer, diré que aquest passat cap de setmana vam organitzar la IIa Calçotada Ex-Accenturitos a Ciutadilla (poble originari de la meva sogre) amb uns ex-companys de feina de la Nat. El fet era que, a més t'atipar-nos de calçots, havíem de fer pública la nostra futura paternitat. Bé doncs, la sorpresa va ser enorme al veure que una vegada vam dir que estàvem de 14 setmanes (si si, una criatura es medeix en setmanes), van sortir dues d'elles, la Raquel i la Diana, dient que estàven de 13 i 12 setmanes respectivament. És brutal, tres amigues embaraçades amb dues setmanes de diferència.

Com anava dient, encara no m'acabo de creure el fet...Bé, ara que hi penso, últimament veig panxes per tot arreu... Deu ser veritat que hi ha un Baby Boom

uns venen els altres se'n van

Avui, llegir el blog d'un amic m'ha fet pensar en una cosa que, tot i que normalment no trec a la llum, de tant en tant la tinc fent run run dintre meu: el desig d'anar a viure lluny de Barcelona i Catalunya.

Aquest neguit-desig, el tinc desde que, ara fa 8 anys, vaig anar a viure a Suecia un any gràcies a un Erasmus. Evidentment la meva situació personal era molt diferent i llavors va ser molt més fàcil del que seria ara. Només la familia i la meva anterior parella, em retenien a marxar. Ara, les arrels que em lliguen a Barcelona s'estàn fent més llargues i fortes. Una arrel per la feina; una per la parella; l'hipotèca, el cotxe...; una nova i llarga arrel per la criatura. Tot i que aquestes arrels són volgudes i molt desitjades, cada vegada sento més irreal el somni de marxar a viure fora.

Ahir parlava amb la que aviat deixarà de ser una companya de feina. Deixa la feina i tot per anar-se'n a viure i treballar amb la seva parella a Alemanya, o Suissa, o qui sap on. Això sí trencant arrels importants per ella (lluny dels pares, sense feina encara, ni idea ni evidentment del lloc on viure.....).

Estic d'acord en que no només és un tema d'arrels, al final tot és posar.s'hi. Qui sap, potser d'aqui una temporada tenim els nassos de marxar tots tres, o quatre (nou peque, o gat, o gos, o res), plegats cap a NYC, o Escandinavia, o ... allà on ens faci il.lusió anar. O qui sap, potser preferim seguir vivint aqui (o a l'empordà, o en una caseta a gràcia, ...) Potser té raó la Nat i sóc un inconformista que només té collons per queixar-se i no per mou-re's

ui que despiste!!!

Perdoneu-me tots i, sobretot, la futura mare de la criatura!!!!!

M'he deixat un nom, que per més inri és un dels que té més números: Teo
Si, si, Teo. Ja sé que això comporta pensaments inevitables del tipus 'Teo se'n va al circ','Teo al parc'....
Què passa, ens agrada molt i a més, així sempre li podem dir que han escrit molts llibres pensant en ell. Per cert, jo mai he llegit un d'aquests llibres, per tant em servirà per recuperar part de la meva infantesa perduda.

Que quedi clar que és un nom més a la llista, no és el definitiu, pq recordo que continua essent una tortuga amb cap d'alien assexuada (tan aviat com habiliti la funció scanner de la impresora podreu donar-me la raó)

Fins a la propera

ei! que sembla que serà nen

És un tema que encara no havia comentat, però a tothom sembla preocupar-li molt el tema del sexe del baby. 'Quin nom li posareu si és nen?, i si és nena', bé segur que és nen.....' És una de les frases que més he sentit últimament. Tothom dóna per fet que serà nen, i bé, de fet nosaltres també, tot i que sincerament, ens és força igual quin sexe tingui la criatura. Ara per ara, només és un petit alien asexuat.

La Nat ha canviat de ginecòleg, deixem al dtor. Gomez per anar amb un que pertany a un equip de molta anomenada. Sincerament em sap una mica greu, ja li havia agafat carinyo a l'abuelito' però bé, què hi farem, si la mami ha d'estar més tranquil.la, la mami mana.

Bé doncs, el fet és que ahir tenia visita amb el nou ginecòleg i en va quedar molt contenta. Dic que en va quedar, pq jo em vaig perdre la primera visita per motius de feina.... encara no ha nascut i ja prioritzo la feina per sobre la pobre criatura, quina mena de pare seré (dramatisme del bo).

Resumint, a la eco d'ahir el nou metge va intuïr el que sembla que se'n podria anomenar 'polla' del nostre baby. Per tant, amb un 70% de probabilitats sembla que tindrem un bebè del gènere masculí!!!!!!!!!!! Això ens suposa un problema, ja que el 90% dels possibles noms que teniem pensats son de noi.

O sigui que obrim el concurs de sel.lección de noms de la criatura!!!!

Envieu un sms al 5566 seguit d'un dels següents noms:

1. Otto / Ot
2. Biel
3. Lluc
4. Nil
5. altres

La opció més votada serà el nom del nostre futur fill. Això sí!!! el cost del missatge serà de 2 € per sms i si al final resulta que és nena no reembolsem els diners, que els bugaboos estàn molt cars!!!!!!!!!!

Per a tots aquells amics curts de pasta..... amb un comentari opinant ja en tenim prou.

PD: Peret, sembla que encara podrem fer una parelleta .... t'imagines uns nets ... Gómez Esteve..... joajaoaojaojajo

una setmana menys

Aquesta setmana ha passat molt ràpid, tant que ja és divendres i jo segueixo encara amb el mateix encostipat del dilluns!

Les setmanes m'estàn passant molt ràpid, mòlt (errata amb guinyo per algú que ja sap de què va, si és que s'ha d'explicar tot) i si seguim així...

buff... porto cinc min mirant la pantalla i veig que avui no hi ha gaire cosa a fer, no estic inspirat, avui no en treurem res de bo, deu ser que amb aquest encostipat tinc el nas tan tapat que no arriba la sang al cervell (..no sóc metge és evident)

Res, plego que no avancem..... això sí, com a mínim penjo una fotico maja (o no!) que em dóna bon rotllo

ampliant vocabulari

La setmana passada, estava de vacances, vam començar tota una ruta de botigues de babies, webs, portals de premamas, visites al ginecòleg.... és a dir, tot un curs introductori en aquest nou món que se'ns acosta cada dia més.

Primer voldria destacar que hem descobert un nou idioma, fins ara desconegutper mi, que tot i ser semblant al nostre inclou molts termes nous... 'bugaboo', 'mc laren' (jo només coneixa l'escuderia de F1 i resulta que és un cotxet... alguna relació té, però d'on vindrà?), 'canviador', i tot una llarga llista de complements que es veu que necessita un nadó.
Colló, amb la llista de coses que ens estàn dient que hem de comprar no m'estranya que la gent s'hagi de canviar de cotxe. Sóc incapaç d'imaginar-me el nostre cotxe carregat amb el cotxet, la bosseta del panyals, el bressol portàlit, el bressol model 'tenda d'acampada', el cambiador...... i això que el cotxe no és petit!

Bé per avui ja n'hi ha prou...
Aviat seguirem parlant de la nostra tortuga amb cap d'alien (juro que és el que sembla a la última eco)

Avui, després de un mes tonto de ponts i festes, he tornat a la feina. Després de fer el gran anunci a familiars i amics, ara ja toca fer-ho públic als companys i 'jefe'. Just ara que parlem de les condicions salarials pel proper any .. glups... sort que hi ha bon rotllo amb el CEO

Hi ha algú que fa la típica pregunteta de ... 'era buscat?' en un to prudent. Sembla que s'hagi d'anunciar a 'bombo y platillo' que estàs buscant una criatura perquè sino, quan et quedes 'embarassat', molta gent dóna per suposat que has tingut una relliscada.

Doncs no senyores i senyors, teniem feta una prereserva a aquestes cigonyes d'aquí al costat

ara va de debò

Avui comença el que pretenc que sigui un diari de les meves experiències personals com a futur pare. Fa unes setmanes la meva parella em va dir, al tornar d'un viatge de feina a Granada, que d'aquí a uns mesos serem pares d'una criatura. Desde aquell dia, han passat moltes coses, molts pensaments, moltes idees bojes i tot envoltat d'una mica de vertígen, que no pànic.
Aquesta criatura, a molts mesos de néixer encara, ja és la 'cosa', encara no m'atreveixo a personalitzar-la, més important de la meva vida i n'estic molt content.

nou any nou llinatge

ahir va ser un dia intens, vam fer el comunicat oficial de la nostra paternitat a la seva familia i als nostres amics. Ara ja som papis per tothom, hem deixat de ser parella sembla per passar a un nou status.