uns venen els altres se'n van
Avui, llegir el blog d'un amic m'ha fet pensar en una cosa que, tot i que normalment no trec a la llum, de tant en tant la tinc fent run run dintre meu: el desig d'anar a viure lluny de Barcelona i Catalunya.
Aquest neguit-desig, el tinc desde que, ara fa 8 anys, vaig anar a viure a Suecia un any gràcies a un Erasmus. Evidentment la meva situació personal era molt diferent i llavors va ser molt més fàcil del que seria ara. Només la familia i la meva anterior parella, em retenien a marxar. Ara, les arrels que em lliguen a Barcelona s'estàn fent més llargues i fortes. Una arrel per la feina; una per la parella; l'hipotèca, el cotxe...; una nova i llarga arrel per la criatura. Tot i que aquestes arrels són volgudes i molt desitjades, cada vegada sento més irreal el somni de marxar a viure fora.
Ahir parlava amb la que aviat deixarà de ser una companya de feina. Deixa la feina i tot per anar-se'n a viure i treballar amb la seva parella a Alemanya, o Suissa, o qui sap on. Això sí trencant arrels importants per ella (lluny dels pares, sense feina encara, ni idea ni evidentment del lloc on viure.....).
Estic d'acord en que no només és un tema d'arrels, al final tot és posar.s'hi. Qui sap, potser d'aqui una temporada tenim els nassos de marxar tots tres, o quatre (nou peque, o gat, o gos, o res), plegats cap a NYC, o Escandinavia, o ... allà on ens faci il.lusió anar. O qui sap, potser preferim seguir vivint aqui (o a l'empordà, o en una caseta a gràcia, ...) Potser té raó la Nat i sóc un inconformista que només té collons per queixar-se i no per mou-re's
Aquest neguit-desig, el tinc desde que, ara fa 8 anys, vaig anar a viure a Suecia un any gràcies a un Erasmus. Evidentment la meva situació personal era molt diferent i llavors va ser molt més fàcil del que seria ara. Només la familia i la meva anterior parella, em retenien a marxar. Ara, les arrels que em lliguen a Barcelona s'estàn fent més llargues i fortes. Una arrel per la feina; una per la parella; l'hipotèca, el cotxe...; una nova i llarga arrel per la criatura. Tot i que aquestes arrels són volgudes i molt desitjades, cada vegada sento més irreal el somni de marxar a viure fora.
Ahir parlava amb la que aviat deixarà de ser una companya de feina. Deixa la feina i tot per anar-se'n a viure i treballar amb la seva parella a Alemanya, o Suissa, o qui sap on. Això sí trencant arrels importants per ella (lluny dels pares, sense feina encara, ni idea ni evidentment del lloc on viure.....).
Estic d'acord en que no només és un tema d'arrels, al final tot és posar.s'hi. Qui sap, potser d'aqui una temporada tenim els nassos de marxar tots tres, o quatre (nou peque, o gat, o gos, o res), plegats cap a NYC, o Escandinavia, o ... allà on ens faci il.lusió anar. O qui sap, potser preferim seguir vivint aqui (o a l'empordà, o en una caseta a gràcia, ...) Potser té raó la Nat i sóc un inconformista que només té collons per queixar-se i no per mou-re's
No hay comentarios:
Publicar un comentario