Mala quinzena

Setembre ha estat un mes més aviat xungo, encostipat, grips, mals de panxa, molta feina i una baixa significativa al meu equip de treball, tot barrejat com un còctel difícil d’empassar.
Això jo, en Teo pobret, això de començar la guarde no li ha anat gaire millor, en tot el mes hi ha anat la meitat de dies, l’altre meitat malalt a casa i encara segueix així el pobre. Ahir el vam tornar a portar a la pediatre i ens va dir que quinze dies de quarantena a casa, lluny de la guarde i de tots els virus que per allà corren. Pobret, medicines a dojo, s’ha aprimat enlloc d’engreixar-se i a sobre està moix tot el temps.
La Nat de moment és la única que es salva a nivell de salut, i esperem que així segueixi
Esperem que aquest octubre que ara comença sigui una mica millor, de moment demà faig una ‘expedició’ en moto, un curs de cap de setmana amb motos bmw d’enduro-trail. Què voleu, cada cop m’està agafant més gust a això d’anar amb moto.