Reflexions

Això de no escriure gaire sovint s’està tornant massa habitual. Sí que hi ha coses a explicar sobre com estic, el que hem fet, la feina i sobretot en Teo, però simplement he perdut l’hàbit i no m’agrada massa que això passi. Intentarem tenir el blog una mica més al dia.

Fent un petit exercici de relectura, veig que he perdut una mica el fil conductor del bog, que vull que sigui una espècie de diari personal que pugui llegir en Teo de gran. En Teo, és un gran tema, la veritat és que és increïble veure el ràpid que creix, els petits avanços que va fent setmana rera setmana, va començar a agafar coses, després a tirar-les, va continuar imitant el Cuní (fent els cops a la taula però sense el ‘prou, prou, prou’), ara fent ‘ta-ta-ta’ i sempre sempre, regalant un somriure a tothom que li fa una gràcia. Estem tenint molta sort amb aquest ‘enano’, tot el que ens dona són alegries a canvi de molt poc (despeses en papilles per exemple, que ja fa un mes que en pren).