tres últims mesos

Aquest ha estat un cap de setmana interessant. Dissabte va ser dia 21, i això vol dir que ja només queden tres mesos perquè pugui conèixer en Teo, que sincerament ja tinc ganes de veure quina cara fa tot i que encara no m’ho acabo de creure.
El mateix dissabte vam sopar a casa en Pere i la Marta, bé i l’Emma. Aquesta personeta cada dia està més guapa, de veritat. Bé doncs, durant el sopar vaig viure dues escenes que sincerament em van emocionar. La primera veure com el Pere adormia en braços a l’Emma mentre sonava de fons la cançó de bressol que li va composar. La segona, encara més maca, era el Pere amb la guitarra i, l’Emma en braços de la Marta mentre el Boss estava ajagut als seus peus. Nens, sou una família molt maca.
El diumenge, després de veure com el pobre Teo encara no té un fons d’armari gaire complert, vam anar a fer una volta per Arc de Triomf i el parc de la Ciutadella. Hi havia la fira de la terra i tot estava ple de paradetes. No vam poder evitar comprar un nou conjunt pel peque, molt maco. Després passejant pel parc i ajaguts a la gespa, no podia deixar d’imaginar-me passejant per allà amb en Teo, veient-lo corretejant amb altres peques, xutant una pilota... no sé, em va fer gràcia i a més l’ambient era de molt bones sensacions, potser va ser la gent, potser el bon dia que feia, potser el què fumaven al voltant, però va ser una estona molt agradable en que em vaig deixar emportar per pensaments en el meu fill (encara em costa molt dir això)