fenya fenya i més fenya

Aquestes setmanes estàn sent molt dures per mi. Estic tenint molta feina que espero que a futur sigui productiva però que ara mateix només em suposa mals de caps i mooooltes hores de feina. Sé que això és un blog pel Teo, on pretenc explicar-li les meves sensacions durant l'embaràs i posteriors moments. El tema està en que tot i les hores de feina, no puc deixar de pensar en ell. Hi ha molts moments cada dia que m'hi fan pensar, un crio que passa per davant de la cafeteria quan estic fent un cafè, un altre que em fa ganyotes el cap de setmana quan passo per una botiga...

No sé, sé que no és molt, però sempre hi ha moments que em fan pensar en que en uns mesos un d'aquests crios que tira una ampolla al terra al meu costat, o que plora o que córrer davant el seu pare mentre juguen podem ser el Teo i jo.