se cierran unas puertas se abren otras

No tranquils, no us parlaré de portes ni d’amorios ni res semblant. Simplement se m’ha passat pe’l cap just quan tancava la porta del client a Granada i ara quan tot just fa cinc minuts he entrat per la porta de casa.

Realment tenia moltes ganes d’arribar a casa, sembla mentida, però aquesta ciutat, que mai m’havia convençut, cada vegada la sento més meva.

Com ja havia comentat, el fet d’estar allà sol m’ha portat moltes estones lliures (bé, de fet no tantes pq quan hi vaig no sé què passa que sempre acabo fent un munt d’hores), i això em provocava que el meu cap pensés i pensés. En res en particular, o si, però que no ve al cas.

Bé doncs, el fet és que ja estic a casa, que tenia ganes d’escriure alguna cosa i que ara me’n vaig a la meva terrasseta a prendre’m una birra i a escoltar una mica de música. Són quarts de deu, però em bé de gust brindar per aquesta ciutat, pel fet de que s’hagin acabar aquestes dues setmanes tan plenes de feines i sentiments i pensaments que només m’han fet sentir malament amb mi mateix i sobretot per mi, què coi!!!

O sigui que gent, ja torno a ser aquí i amb ganes de donar canya. Salut!!!!