31, any de canvis

Ja està, ja en tinc 31. Ha estat un any interessant el 30, però em sembla que el 31 estarà ple de noves sensacions i que realment pot suposar un abans i un després a la meva vida. Sé que alguns de vosaltres m’heu dit que tot serà a millor, que tots evolucionem, però és que realment no us podeu imaginar la de voltes que dóna el meu cap en aquest sentit (aquesta és la última vegada que faré tal abans de ..) Una cosa que me n’està fent adonar cada cop més, és que la gent, quan em truca, ja no pregunta per com estic, sinó per com estem tots tres. Sembla que el ‘jo’ ha deixat pas al ‘naltros’ per sempre.

Aquest cap de setmana li preguntava a la Nat si era conscient que en menys d’un mes tindria al Teo als braços i la resposta va ser clara: ‘no’, jo vaig dir el mateix, perquè realment no m’ho sé imaginar, però ja en tinc ganes, creieu-me.

Per cert, s’obren les apostes... En teoria la Nat surt de comptes el 21, a veure qui encerta el dia...