a un mes

S’acosta el dia “d”, estem a aproximadament un mes del naixement d’en Teo i ara mateix puc comentar més coses sobre la senyora ‘x’ que sobre mi mateix, i sense el seu permís (papa por). Teo, has de saber que la senyora ‘x’ és una persona que li agrada tenir-ho tot sota control i això vol dir que no li agrada gens que hi hagi coses pendents a un mes del desenllaç de la Temporada 1 de Teo’s life. Aquest final de temporada està dedicat a deixar la casa preparada per a la teva arribada.

Aquest cap de setmana hem deixat enllestit el tema terrassa (tendall col·locat, parets pintades, mobles revestits amb oli pq estiguin ben lluents per quan arribis...). El tema roba, complements, cotxet... fa dies que hi treballem amb bons resultats. La cuna està disponible des de fa una setmana i ara només falta la còmoda i l’armari (ai que patirem....)

Bé doncs, el fet Teo, és que ja pots sortir quan vulguis que tots t’estem esperant. Ja fa dies que no pares quiet i sembla que tu també tinguis ganes de sortir abans del dia previst. Em sembla que la senyora ‘x’ estarà encantada de que vegis la llum del dia. Això si, que sàpigues que no pot ser ni el proper cap de setmana (és St Joan, el meu aniversari, i marxem de cap de setmana de relax al nostre hotelet de Begur) ni el proper (estaré a Italia pel ‘summer meeting’ de la meva empresa)

Ara de debò, sembla mentida que ja només quedi un mes, encara no sé si en sóc del tot conscient, però puc assegurar que ja ens morim de ganes de conèixer el nostre fill en persona i no a través de fotos o cops a la panxa de la Nat (ups, volia dir senyora ‘x’).

A la resta de presents i a la gent que em coneixeu una mica, només us demano paciència, ja sabeu que no sóc el tio més sociable del mon, mai se m’han donat bé els temes de protocol i que el tema de l’hospital ara per ara em fa una mica de yuyu. Sincerament, no sé com reaccionaré davant del cansament dels primers dies sumat al cúmul de visites continuades, segurament n’hi haurà un elevat percentatge de gent a la que pràcticament no coneixo, i només espero que a vosaltres, que sí que sou importants per mi, us pugui atendre com vull. Això sí, disculpeu-me per avançat si durant aquells dies no sóc gaire sociable.