el papa està ko

Per molt que miri les 'memories' d’en Ronaldinho, Cristiano Ronaldo i cia, el papa ja no és el que era, ni Gattuso, ni Puyol, cada vegada m’assemblo més al Prosinecki.
La setmana passada em vaig trencar sol jugant a la lliga i, tot i que semblava que evolucionava adequadament, avui estic que no puc, vaig coix i en unes hores tinc un altre partit de futbol. Segueixo amb les ganes de sempre, però el cos cada vegada em falla més. Potser és que cada vegada també l’he de cuidar una mica més del que faig normalment, però...noi, què vols, ja no és tan fàcil anar a jugar cada dissabte a la Garriga com feia sempre, ni anar cada dia en bici, ni fer partits de batminton... Entre la feina, la familia i, perquè no dir-ho, la difícil el.lecció entre l’esport i el soffing, el papa està en un estat de forma força pèssim.

Teo, ja tinc ganes que comencis a caminar i córrer per haver-te de perseguir i així, com a mínim, agafar un mínim de forma.

Això, sigui com sigui avui a jugar, encara que sigui coix, perquè com sempre argumento... sóc de la Garriga!!!!!