13 noviembre 2007

Recepta de cloïsses a la marinera

Ingredients:
una ceba maca per persona un gra d’all per persona Farina Aigua Vi Blanc Pebrot vermell picant Pebrot vermell dolç Una fulla de llorer 1'5 kilos de cloïsses (per 4 persones)

Comencem:
Primer de res has de tenir les cloïsses amb aigua i sal (un bon grapat) durant 3-6 hores pq quedin ben netes de sorra. Primer piques al minipimer les cebes i els alls. Això ho poses a una olla o cassola amb un raig d’oli (suficient pq no es cremi) i ho fas daurar a foc mig lent.
Per una atra banda agafes un got gran d’aigua i li poses una cullerada sopera de farina i remenes bé (jo normalment faig un got i mig i cullerada i mitja) Una vegada la ceba i l’all comencen a estar daurats, poses la barreja d’aigua i farina a la cassola i remenes. Hi afegeixes un raig de vi i remenes. I al cap d’un minut aproximat, hi poses un bon raig de pebrot vermell picant (a gust del consumidor) i barreges. Seguidament només et falta posar tant pebrot vermell dolç com faci falta pq t’agafi un color vermellós i anar barrejant mentre el poses per tal que quedi una mescla homogènia. En funció de lo espessa / líquida que vulguis la salsa, hi pots afegir més aigua o aigua amb farina. Una vegada la salsa està llesta... quan està a l’espessor que desitges i amb el color que t’agradi, pots fer dues coses: Passar-la pel chino (instrument de cuina semblant a un colador però amb forma cònica) si no vols 'tropezones' de ceba o, passar al següent i definitiu pas: Posar a l’olla una fulla de llorer i evidentment les cloïsses. Recorda que estem fent slow-cooking, o sigui que a foc baix mig, tota l’estona. Ara simplement falta esperar i remenar la cassola (mai amb cullera, s’ha d’agitar la cassola i per tant moure el culet). Evidentment, has de tenir una tapa a la cassola, pq sinó pots fer un disbarat. I una vegada les cloïsses s’hagin obert (trigaran uns 10 minutets), simplement a servir directament desde la cassola. I ara a disfrutar...

4 comentarios:

Anónimo dijo...

merci, txato. Realment bonissimes.
Per cert, aquesta nit diré que la recepta és meva. Ningú del sopar et llegeix el/la blog ;)

jesús dijo...

Me apunto la receta. Creo que la tendré que traducir al castellano ;)

Anónimo dijo...

Val, però estaríem parlant de pebre dolç i pebre picant no????

Pq pebrot...

xan dijo...

pimentón de fet