Lectors andorrans, sentiments i moments

Ja fa dies vaig descobrir que tenia seguidors andorrans del blog, bé, andorrans, danesos, anglesos, americanos i argentins. Però, sincerament m'ha sorprès especialment el cas andorrà, perquè hi ha un seguiment periòdic del blog (gràcies google analytics). Tot i que aquest blog el vaig començar simplement per mi i, perquè en el futur en Teo el pugui veure, com a blogger no puc més que sentir-me orgullós que hi hagi qui el segueix.

Com a recent pare simplement se'm fa difícil comentar tots aquests petits moments increïbles i nous que estic vivint dia rera dia, un somriure, un nou gest en resposta mimètica a un fet per nosaltres, les ganyotes, somriures i fins i tot nous plors, mirar les fotos del teu fill quan estàs a la feina, somriures i comentaris de complicitat amb altres recents pares, estar a la feina i desitjar plegar per arribar a casa a 'jugar' amb el teu fill, arribar-hi i veure'l, anar-lo a veure cada deu minuts mentre dorm per confirmar que dorm i que se't caigui la baba de veure com n'és de maco... molts moments, moltes emocions i la gran majoria d'elles molt satisfactòries a nivell personal. M'agrada ser el pare del meu fill i tenir un fill com el que tinc.