super Teo

Ahir vaig poder veure com si no fem res aquest nen ens sortirà poc espavilat. Ahir, després de dinar amb la meva family a la Garriga, vam anar a ca l'avia de la nat. Allà vam coincidir amb el seu cosí David i la seva prole, la Su (dona)i en Jan (tres anyets) i l'Emma (5 mesets). A part de dir que son preciosos, el que volia comentar és que el David va agafar en Teo i va començar a 'agitar-lo', fer-li fer abdominals, estiraments i volar. No cal dir que la Nat i jo ens vam mirar en plan 'què fot aquest boig que ens trencarà el fillet'. Llavors va ser quan em vaig adonar que a en Teo no li passava res, que fins i tot semblava passar-s’ho bé. I vaig tenir un pensament, 'no serà que el seguim veient com un baby acabat de néixer?, no serà que ja l'estem sobreprotegint i mimant massa?'. I això és tot, en arribar a casa vam decidir que aquest nen no és de porcellana i que el volem començar a espavilar una mica, no és plan que ens surti un d'aquells nens que s'amaguen darrera els pares..
Mentre escric això ja sento a la nat marcant-li els temps de les abdominals... sembla que anem bé...