Setmana 17
Ja fa vora dos mesos que vam saber que en Teo estava de camí, bé, en aquell temps més conegut com a tortuga asexuada amb cap d’alien.
És per mi un moment estrany , 42,5% del temps de gestació, ja sabem que és un nen, ja sabem quin nom tindrà i sobretot que està bé. Bé doncs (m’adono que utilitzo massa sovint el ‘bé doncs’), em fot no poder començar a comprar coses, ‘encara hi ha riscos’, em diuen. El fet és que la gent ja ens comença a preguntar què volem, què necessitem i jo, la veritat, també necessito comprar alguna cosa per sentir que en Teo existeix i està de camí. Alguns pensaran que és degut a la meva coneguda mania de compres compulsives però, tot i que no negaré que hi ha un punt de veritat, el fet de ‘materialitzar’ en Teo és el que més pesa.
Així doncs, ara que ja hem triat el nom (Biel va ser el nom més votat i ja heu vist el cas que n’hem fet), m’heu d’ajudar a triar el que per mi és la compra en majúscules: el cotxet (vora mil euros en això té collons)
És per mi un moment estrany , 42,5% del temps de gestació, ja sabem que és un nen, ja sabem quin nom tindrà i sobretot que està bé. Bé doncs (m’adono que utilitzo massa sovint el ‘bé doncs’), em fot no poder començar a comprar coses, ‘encara hi ha riscos’, em diuen. El fet és que la gent ja ens comença a preguntar què volem, què necessitem i jo, la veritat, també necessito comprar alguna cosa per sentir que en Teo existeix i està de camí. Alguns pensaran que és degut a la meva coneguda mania de compres compulsives però, tot i que no negaré que hi ha un punt de veritat, el fet de ‘materialitzar’ en Teo és el que més pesa.
Així doncs, ara que ja hem triat el nom (Biel va ser el nom més votat i ja heu vist el cas que n’hem fet), m’heu d’ajudar a triar el que per mi és la compra en majúscules: el cotxet (vora mil euros en això té collons)
No hay comentarios:
Publicar un comentario